Jean Letellier, la quotidianitat de la fotografia

L'obra de Letellier, exposada a la galeria H2O
L'obra de Letellier, exposada a la galeria H2O | @galeriah2o

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

No fa pas gaire que va tancar la galeria-llibreria Mecànic, dirigida pel fotògraf Jean Letellier, espai on també havia exposat els seus treballs. Letellier va néixer a París i es va formar a la Parsons School de Nova York. Ha exposat principalment a la capital francesa i a Barcelona, i ha publicat diversos llibres (El res, Diàlegs, Llibre seriós I-II i Llibre blanc). Des de fa 20 anys treballa en un diari fotogràfic d’objectes quotidians. En les seves obres predomina tot allò relacionat amb el que succeeix en els pobles petits, on l’arquitectura i la vida quotidiana són els seus principals objectius.  

Són fotografies personals, on la bellesa sorgeix d'objectes o edificacions en ruïnes o desús

Acaba d'exhibir els seus treballs -unes 25 fotografies- a la galeria H2O (carrer Verdi, 152) a l’exposició Llargues ombres. Totes les obres s’han realitzat amb una càmera analògica que, segons el mateix artista, “la llum travessa l’objectiu per impregnar la pel·lícula”. És cert que hi ha fotògrafs que se senten còmodes amb la fotografia analògica en blanc i negre, ja que els hi ofereix unes prestacions possiblement més creatives que no pas la fotografia digital. Les imatges són de l’Empordà, on ha viscut i ha fundat una llar. Ho fa des d’una visió propera, o el que és el mateix, d’una manera “simple, dolça i íntima”. Són fotografies ben personals, on el concepte de bellesa no és el que s’entén habitualment, sinó que la bellesa sorgeix d’uns objectes o restes d’edificacions que es poden considerar com a ruïnes o que estan en desús, però amb un passat i una història darrera. La llum per a ell és un factor essencial a l’hora de plasmar les seves creacions fotogràfiques, ja que tenen “una atmosfera particular”. Per això mostra escenes que a primer cop d’ull poden ser insignificants per a l’espectador, però què en realitat no ho són, ja que formen part de les vivències dels seus habitants, com per exemple una fotografia on veiem una cortina vermella que protegeix l’entrada a una de les habitacions de la casa. La llum que incideix a la paret on s’albiren unes taques o esquerdes, com si es tractés d’un decorat teatral. En altres obres apareix l’exterior de la casa, on unes plantes descansen damunt d’un test; una nena va en bicicleta; un cotxe està aparcat a sota d’un arbre; ouna piscina de plàstic que serveix perquè es remullin els  nens. Totes aquestes situacions que sorgeixen a l’interior i exterior d’un habitatge rural configuren l’apreciació de l'artista de voler mostrar una nova mirada  d’allò que passa desapercebut per a molta gent. En les seves paraules: “un testimoni del seu temps, en un context de reflexió profunda sobre la reutilització i la millora d’objectes existents”.