La resposta

Imatge de la campanya '20 anys. 20 anys més' de l'Associació Cultural
Imatge de la campanya '20 anys. 20 anys més' de l'Associació Cultural | L'independent de Gràcia

Director de L'independent de Gràcia

@albertbalanza

Són quarts de deu de l'últim dijous abans de vacances. A la redacció encara hi som tots: la Silvia acabant el De Verd, l'Àlex enviant fotos, el Sergi retocant pàgines i patint per l'enviament a la planta d'impressió, i el director picant-se aquesta columna d'urgència perquè un/a col·laborador/a ha tingut un sotrac inesperat. Que no sigui res. 

Aquests mesos, més que mai, ens heu fet saber que us importem

Fa dies que anem amb mascareta i no sabem si atribuir el mal de cap a aquest esprint final d'un trimestre complicat; com us deia abans de vacances d'estiu, aquest ha estat l'any més difícil dels 21 anys d'història de L'Independent. Aquest ha estat un any on en els últims mesos hem hagut de treure imaginació i propostes de sota les pedres per trobar noves línies de finançament que eixuguessin uns números vermells que feien perillar la vida del setmanari com mai abans no ens havia passat. Ens vam fer els xulos durant el punt àlgid de la pandèmia sortint al carrer cada setmana sense mesurar la caiguda de la publicitat i hem vist les orelles al llop. 

I la resposta ha estat impressionant, emocionant, d'arrebatadora vida, de sortir cridant d'alegria al carrer, d'aixecar els braços i els punys com qui crida el gol decisiu de la Champions, de bramar que estem vius i que ens sentim estimats. Ens hem sentit acompanyats amb les institucions, entitats i particulars que han fet mans i mànigues per estirar-se i apostar per nosaltres amb nous productes, amb idees que revertissin econòmicament en clau de remuntada i amb gestos simples però igualment efectius i valorats com la compra d'un bo de suport o una nova subscripció. 

Tornem el 14 de gener, com sempre després de les dues setmanes de vacances que agafem per Nadal, i tornarem amb la mateixa cara que fem ara, amb un somriure de victòria, amb mal als ossos pel cansament i la tensió acumulada, i -insisteixo- amb el mal de cap que esperem que no sigui per culpa del bitxo. Som uns putos idealistes. Ens agrada la feina que fem. Ens agrada el periodisme local. I aquests mesos, més que mai, ens heu fet saber que us importem. Que així sigui per molts anys, perquè ens ho seguirem passant bé.