La Gràcia que estimen, la que volem en el futur

Queixal urbanístic al carrer Gran de Gràcia, passat Santa Àgata
Queixal urbanístic al carrer Gran de Gràcia, passat Santa Àgata | A.B.

Estem a pocs dies de l’aprovació de la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM), un nou pla urbanístic que dibuixa quin volem que sigui el futur de la Vila de Gràcia i els seus entorns.

En una trama urbana tan densa com la de Gràcia, l’espai públic i el verd esdevenen elements a preservar amb la mateixa importància que poden tenir els edificis històrics

Aquest planejament busca mantenir la identitat dels nostres barris, potenciar-ne les virtuts i encarar transformacions que ens permetin afrontar els reptes del present i del futur, així com solucionar les ferides del passat, tot protegint el seu patrimoni històric i arquitectònic.

Una necessitat que sorgeix l’any 2018, quan el fort moviment veïnal de Gràcia va fer palès que les casetes del carrer de l’Encarnació i altres de similars estaven en perill de desaparèixer, motiu pel qual calia actualitzar l’últim pla patrimonial del 1985. Amb els nous plans es preveu protegir prop 3.000 edificis del casc antic de Gràcia per evitar-ne l’enderroc i fomentar-ne el manteniment, edificis que constitueixen una part fonamental de la identitat del barri.

Aquesta identitat tan genuïna, però, no només la conformen els edificis sinó també la seva gent. És per això que el pla busca fomentar l’habitatge assequible i frenar la gentrificació que avui en dia s’hi pateix. El pla preveu que tota la construcció de nous habitatges incorpori una part important d’habitatge protegit, que suposaria un potencial a llarg termini de 1.700 habitatges. I no oblidem el comerç de proximitat, tan característic de Gràcia. El pla preveu potenciar l’aparició de comerços en planta baixa i la consolidació dels eixos comercials, evitant que aquests siguin convertits en habitatges i omplint de vida els carrers.

A més, en una trama urbana tan densa com la de Gràcia, l’espai públic i el verd esdevenen elements a preservar amb la mateixa importància que poden tenir els edificis històrics. El pla també preveu afrontar aquests dèficits protegint el verd existent, per una banda, i fomentant que tota nova transformació tingui l’obligació d’incorporar nova vegetació i criteris ambientals per poder tirar endavant, per l’altra. No volem ni podem perdre cap metre quadrat. I volem que els veïns i veïnes puguin desplaçar-se per tota la trama urbana, sigui a peu o sigui a pedals, amb un pla que aprofundeix en la pacificació de la Vila i la mobilitat sostenible.

Finalment, també s’ha intentat resoldre el problema històric de les afectacions, que portaven molts anys encallades. En aquest sentit, s’ha tingut especial cura per mirar de desafectar els 158 habitatges en què hi teníem veïnes i veïns vivint-hi. Després de totes les converses i de molt treball quirúrgic s’ha aconseguit desafectar-ne 149, una reducció del 94%.

Aquesta proposta, però, no hauria estat possible sense les reflexions, demandes i idees que el veïnat ha manifestat durant tot aquest procés i de les problemàtiques de les quals ha anat alertant des de fa anys. Ha estat aquest impuls el que ens ha permès posar els fonaments perquè la Gràcia del futur mantingui la seva essència, exploti els seus valors, afronti els nous reptes i resolgui mancances que a partir d’ara seran cosa del passat.

Eloi Badia, regidor de Gràcia