Vulnerabilitat

L'Hospital Evangèlic, al carrer Camèlies amb Ca l'Alegre de Dalt
L'Hospital Evangèlic, al carrer Camèlies amb Ca l'Alegre de Dalt | À.G.P.

Terapeuta familiar Gestalt i PNL

@ClaraDarder

Ja fa cinc anys que veig com un familiar meu va emmalaltint a poc a poc. Veus com pateix i com el seu cos va perdent facultats i sentits, que de ser una gran persona que va crear moltes idees innovadores en l'àmbit social, ha passat a ser un petit record d'ell mateix. Sort que no se n'adona i la resta l'ajudem en confortabilitat diària.

Desitjaria no ser abandonada pels meus familiars, ni patir dolor que em deixi malmesa

Quan vius un fet com aquest, se't generen preguntes i dubtes que molts cops no et deixen dormir. Algunes vegades penso que no recordo com era el meu pare abans, que actualment s'ha convertit en un personatge desconegut. Aquest dolor ens deixa baldats a tots. A ell perquè ben segur que la malaltia li provoca angoixa i a nosaltres per veure'l en aquestes circumstàncies.

El patiment està ben servit per a tota la família. Desitges que deixi de patir i alhora no vols que marxi. I el dolor emocional s'incrusta en el teu cor. Les seves queixes et deixen afligit, però un somriure de tant en tant et reconforta. I penses: "Encara és aquí, no està tan greu".

Fins quan i com hem de viure? I amb quina qualitat? I qui ens podrà cuidar en cadascú dels nostres finals? No vull fer sofrir als altres amb el que em succeeix a mi. El que sí que desitjaria és no ser abandonada pels meus familiars, ni patir dolor corporal que em deixi malmesa. Nosaltres l'estem acompanyant fins al final, així i tot, a nosaltres ens passarà el mateix?

La vulnerabilitat m'aterra. Em preocupa. Em fa pensar si marxar de cop no és un trànsit i una opció més senzilla, tanmateix, quan és el moment adequat? Qui ho decideix? Estem preparats per marxar sense dependre de ningú?