In memoriam: Gràcies Tatu

Lliberat Hosta i Romagosa (esquerra), acompanyat per membres de Lluïsos de Gràcia
Lliberat Hosta i Romagosa (esquerra), acompanyat per membres de Lluïsos de Gràcia | Cedida

El passat 3 de gener, als 97 anys d’edat, ens va deixar en Lliberat Hosta i Romagosa, els que el coneixíem, li dèiem “Tatu”, pels qui no el coneixíeu, us diré que ha mort un home bo, necessari i imprescindible. Home de fe de conviccions profundes i inalterables, practicades a l’extrem des de la mirada i el filtre dels valors humans universals: “que la teva mà dreta no sàpiga que fa la teva mà esquerra”. Tossut, impertorbable, però generós al màxim. Generositat present en la seva nombrosa família, generositat entregada en el treball constant i incansable, i generositat en hores i hores dedicades a fer créixer, conservar, atendre i preservar l’essència de la seva entitat: els Lluïsos de Gràcia. Soci de l’entitat des del gener de 1941, les cròniques diuen que abans ja hi era, més de 80 anys pendent, gaudint i patint els seus Lluïsos. President de l’entitat en dues ocasions del 1948 al 1954 i del 1984 al 1985.  Tresorer per excel·lència durant molts anys amb la presidència de la Carme Segura i d’en Jordi Casassas i sempre present en els moments de necessitat de l’entitat, des de la Junta Directiva o des de la rereguarda. Si tot això es pogués resumir, que no es pot, diríem que ens ha deixat una part de l’ànima o de l’essència, com vulgueu dir-li, dels Lluïsos de Gràcia. Compromís, generositat i essència.

Cal que hi hagi un reconeixement constant d’aquestes personalitats, anònimes i sense cap protagonisme

Li agradava explicar anècdotes i històries del Lluïsos: Com van impedir que durant la guerra civil es confisqués l’entitat fent veure que era un hospital, o com van aconseguir condonar el deute que tenia contret l’entitat amb el “Ministerio” després de construir, als Lluïsos, la primera pista de bàsquet coberta de la ciutat de Barcelona, o tot els procés de participació pel finançament d’aquella pista de bàsquet, o com van amagar una imatge de Sant Lluís en un cel ras que vàrem trobar 70 anys més tard... Vida i més vida.

Tinc la sort de formar part de la família d’en Tatu, en soc nebot i també de la dels Lluïsos. Igualment que com altres famílies històricament vinculades a l’entitat (Casso, Samsó, Draper, etc...) ell ha tingut una actitud de respecte absolut per les decisions que vàrem prendre quant vaig ser President de l’entitat, però també cal remarcar, que gràcies a la seva presència en totes, vull repetir totes, les assemblees de socis i sòcies de l’entitat, vaig poder confirmar a través d’una mirada, o d’una rèplica o d’una pregunta el seu vistiplau i la seva complicitat. Per a mi imprescindible. Em ve al cap el record de les visites d’obra unilaterals que feia en Tatu, gairebé cada dia, durant el procés de reforma del nou edifici dels Lluïsos. En Nino Samsó, responsable de les obres, ho recorda perfectament: Crec que venia per empènyer perquè tot anés endavant.  Família, presència i confiança.

Cal que hi hagi un reconeixement constant d’aquestes personalitats,  gairebé anònimes i sense cap protagonisme que, amb la seva empenta, permeten que les coses passin i les entitats rutllin. Quants noms us venen al cap d’aquestes figures? La seva presència i dedicació han fet que el moviment associatiu del nostre país arribi fins avui amb una bona salut social i democràtica. No podem permetre’ns l’oblit: “qui perd els orígens perd identitat”.

Crido a no oblidar, crido a fer el just homenatge a aquests noms que ens han donat contingut des del voluntariat, generant espais de lleure, cultura, esport, País, valors humans i democràcia. Avui som qui som gràcies al seu mestratge.

Gràcies Tatu pel teu compromís i la teva generositat. Gràcies per ajudar a preservar l’essència i la vida dels Luïsos. Gràcies a la teva família per deixar-nos gaudir del teu temps entre nosaltres. Gràcies per la teva presencia i la teva confiança. Gràcies pel teu mestratge. En el record et trobarem a faltar.

Oriol Hosta i Rovira, expresident dels Lluïsos de Gràcia i nebot de Tatu