Jordi Corbera, el silenci antàrtic en la pintura

La mostra de pintura de Jordi Corbera, a Bartumeus Art
La mostra de pintura de Jordi Corbera, a Bartumeus Art | Cedida

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

A l’espai Bartumeus Art de Barcelona, l’artista gracienc Jordi Corbera presenta l’exposició ANT.ART,  una cinquantena d’obres realitzades en tècnica mixta i acrílic sobre paper i tela, creades aquests dos últims anys. La primera vegada que vaig presenciar el seu treball va ser amb motiu d’una intervenció que va fer a l’església de Sant Joan Baptista, a la plaça Virreina. Es tractava d’una instal·lació que constava de 40 peces de petites dimensions i de diferents colors, que estaven  distribuïdes pels esglaons que condueixen a l’altar major. El motiu pel qual eren 40 peces obeïa a que feia referència a la tradició cristiana del temps pasqual. La següent exposició era un conjunt de pintures relacionades amb el pas del temps que es va celebrar a Barbastro, localitat que visita habitualment, on representava les parets de cases derruïdes.

És una proposta diferent, més agosarada i personal, amb un paisatge magnètic

Encara que hagi transcorregut poc temps entre l’exposició actual i les dues anteriors, s’endevina ja l’existència d’una proposta diferent, més agosarada i alhora personal, com és la del paisatge. Un paisatge especial i magnètic com és l’antàrtic que per a molts de nosaltres ens és ben desconegut, però que per a ell no ho és en absolut, ja que hi ha estat dues vegades en una missió científica, concretament a les Illes Livingston, Decepción i King George, que pertanyen a l’arxipèlag de les Illes Shetland del Sud a l’oceà Antàrtic. 

La mostra es divideix en tres apartats: el primer està format per una sèrie de fotografies a mode de collage fetes per ell de les illes, on es veuen diferents aspectes de la vida quotidiana dels seus habitants: pingüins, lleopards marins, albatros i corbs marins. Juntament amb les imatges incorpora fragments pictòrics. La dualitat cromàtica produïda per l’aparició de les tonalitats neutres de les fotografies i les blaves dels acrílics, componen una obra versàtil i dinàmica. Respecte al segon àmbit, són acrílics sobre tela que mostren diferents paratges de l’Antàrtida; imatges que transmeten calma i assossec. Es percep la idea de silenci, només trencat pel vent o el moviment del glaç quan es desplaça o es trenca. Els cels que apareixen a cadascuna de les composicions són grisos, blaus o blancs i semblen confondre’s amb la resta del paisatge. Finalment, en el tercer apartat, s’exhibeixen acrílics sobre paper, que segueixen la mateixa línia, on la pròpia lleugeresa del suport emprat aconsegueix un efecte òptic més íntim, provocant que l’espectador pugui observar-los amb més atenció.