Clavegueres

Quan la claveguera sona, aigua porta, i no precisament neta
Quan la claveguera sona, aigua porta, i no precisament neta | Brixiv/Pexels

L’ex comissari José Villarejo, que ha treballat per diferents institucions espanyoles, afirmava aquesta setmana que el CNI (òrgan responsable de la intel·ligència espanyola) va estar vinculat amb els atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils. A l’endemà següent, i donat el rebombori que va provocar, es va afanyar a matisar que en realitat el CNI no volia promoure cap atemptat sinó donar-li un ensurt a Catalunya però que se li va anar de les mans el control de la situació. El control al que es referia era a la suposada relació del CNI amb Abdelbaki Es Satty, una tesi defensada per molts, que sospiten que l’imam de Ripoll era un confident de la policia.

No ha transcendit quina és la posició dels grans ignorats d’aquesta qüestió, les víctimes d’aquells atemptats

La notícia ha desfermat la reacció de l’unionisme espanyolista representat per la premsa de la caverna que no volen sentir ni parlar-ne de la tesi i atribueix les declaracions de Villarejo producte de la seva ànsia de venjança personal.

Ara bé, no ha transcendit quina és la posició dels grans ignorats d’aquesta qüestió que no son pas altres que les víctimes d’aquells atemptats. Bona prova és que la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha publicat un comunicat exigint, lògicament, proves i aclariments a l’ex comissari.

La Història està plena de casos de governs i institucions que s’aparten dels principis democràtics per defensar greus amenaces de la unitat sobirana. És la raó d’Estat. I és que quan la claveguera sona, aigua porta, i no precisament neta.