L'enganyifa de la MPGM de la Vila

Tagamanent-Raspall, baixant cap a les cases ja no afectades de Llibertat
Tagamanent-Raspall, baixant cap a les cases ja no afectades de Llibertat | À.G.P.

En la darrera Comissió d’Urbanisme, el Govern Colau-Collboni, amb ERC, va aprovar la Modificació del Pla General Metropolità de la Vila de Gràcia. Una proposta que, orgullosos, proclamen que s’ha fet en un temps rècord de 7 mesos. Però és motiu d’orgull plantejar, elaborar i aprovar una proposta d’aquest abast en tant poc temps? Els esforços dels equips tècnics han estat titànics, però què ha permès poder anar tan ràpid? Doncs que no han escoltat la gent. Millor dit, no han escoltat a massa més gent que la que conforma el seu entorn. Els seus, vaja.

La ciutat s’ha de construir en base al consens social i en base la pluralitat de la ciutadania que la conforma. No n’hi ha prou de tenir els vots necessaris en un plenari per tirar endavant modificacions del marc regulador de la ciutat. No hi ha consens. I aquest és el principal motiu pel qual no donem suport a la modificació. Però n’hi ha altres igual d’importants, com la manipulació de les dades i les contradiccions d’aquesta modificació.

Estem de nou al final del mandat polític municipal, el segon de Colau, i les xifres promeses de creació d’habitatge de protecció salten pels aires altre cop. I així s’entén que es proclami que aquesta modificació del Pla comportarà la creació de 1.700 habitatges de protecció (primer 4.000, després 2.000); fals! Amb aquesta modificació el compromís municipal en creació d’habitatge protegit té un número molt clar: 52. La resta, fins arribar als 1.700, figura només sobre el paper i prou, perquè sorgeixen d’especulacions basades en que la iniciativa privada assolirà aquesta xifra fent obres de rehabilitació, remunta i canvis d’ús en plantes baixes. La realitat, però, serà una altra. La proposta que ha aprovat el govern Colau no incentiva la rehabilitació urbana, ans al contrari, posa més càrregues vinculades a la rehabilitació; i ho fa en un context de criminalització constant de la iniciativa privada, i amb una actuació que genera inestabilitat en l’aplicació del marc regulador. No, no es generarà nou habitatge protegit al barri de Gràcia.

I arribats aquí, a banda de desafectar uns veïns molts concrets -i deixar afectats uns altres-, si no hi ha transformació urbana que generi habitatge protegit ni rehabilitació del parc edificat; si hem protegit gairebé el 90% del parc edificat, però se’ns queda a les mans: quin sentit té aquesta Modificació de PGM? Aquest Pla s’aprovarà sense el nostre suport. Sí tindrà el d’ERC. La plena sintonia d’Esquerra amb el comuns pel que fa al model urbà per a Barcelona permet que s’aprovin iniciatives que no recullen la pluralitat de la ciutadania. S’hagués pogut explicar així de fàcil, sense haver posat sobre la taula com a moneda de canvi la Plaça Joanic. Hagués estat més honest.

Elsa Artadi i Jordi Martí Galbis, presidenta i portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya