Gràcies, David

David Vilajona, dirigint-se a l'afició el dia de l'ascens a Segona RFEF
David Vilajona, dirigint-se a l'afició el dia de l'ascens a Segona RFEF | À.G.P.

No ens enganyem, el futbol viu del present, de la immediatesa, i el moment pel qual travessa el primer equip masculí de l'Europa demanava a crits un canvi. Amb 17 punts i penúltim a la classificació, el club havia de moure fitxa encara que això no serveixi de res. 

A Vilajoana no només l’han matat les seves paraules, altres qüestions com la nefasta gestió de la marxa de Jordi Cano, la classificació i els que han aprofitat la situació per desgastar la junta

Els que hem tingut la possibilitat de conèixer més o menys David Vilajoana, sabem del seu caràcter, de no tallar-se ni amb un ganivet, i això va fer que signés la seva sentència a l’Europa després del 0-2 al Nou Sardenya davant del Terol. Podem matisar les seves paraules i la intenció de les mateixes, però l’afició de l’Europa, que està deixant-se el sou setmana rere setmana per anar a veure el seu equip a centenars de quilòmetres de la nostra Vila, és l’únic estament del club que no es pot qüestionar, perquè son el bategar diari de l’escapulari.

Però això és el present i en mesos sinó setmanes l’únic que recordarem del David serà el seu bagatge com a entrenador i és impecable: 165 partits amb el filial amb dos ascensos consecutius, portant l’equip de Quarta a Segona Catalana, i tres temporades i mitja al timó del primer equip masculí, amb un play-off, un ascens a Segona RFEF (27 anys després), un campionat de Tercera (44 anys després del darrer a Regional) i una participació a la Copa. 

Al David no només l’han matat les seves paraules, altres qüestions com la nefasta gestió de la marxa de Jordi Cano (acabada la temporada se n’haurà de parlar), la classificació i els que han aprofitat la situació per desgastar la junta... Temes que faríem be d’aparcar fins a final de temporada. 

I ara què? Doncs a remar tots amb aquest equip, amb el nou tècnic, Gerard Albadalejo, i a omplir el Nou Sardenya, per no perdre aquesta categoria on ens ha costat 27 anys retornar-hi. Si l’afició no falla, mitja salvació està a la butxaca i no dubto que els de la gespa posaran l’altra mitja. 

I aprofiteu que aneu a l’estadi per gaudir de valent amb el primer equip femení, les Porta Girls enguany van llençades cap a l’ascens, practicant un gran futbol i saldant la majoria de partits amb golejades. Perquè les jugadores del club mereixen també el Nou Sardenya de les grans ocasions!

Ramon Ortiz, conductor del programa Toc Escapulat de Ràdio Gràcia