Canviar el món per canviar la llengua

Portada de 'Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou'
Portada de 'Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou' | À.G.P.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

La immensa majoria de les sis mil llengües que n’hi ha al món no té gènere gramatical i no per això les societats que les parlen són més igualitàries. Llegeixo això al llibre que una bona amiga m’ha deixat perquè la broma del llenguatge inclusiu ha arribat massa lluny, així que es feia urgent un debat a fons entorn la llengua i el gènere. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou reuneix un munt de professionals convidades per la lingüista i professora d’universitat M. Carme Junyent, crítica contra la imposició de polítiques que ens distreuen amb la forma per no tocar el fons. Fer garbuixos incoherents amb el nostre idioma per semblar més inclusius o obligar a escriure textos confusos perquè s’imposa la ideologia del políticament correcte en comptes del sentit comú no farà caure el patriarcat. 

Ens toca exigir que no ens distreguin i facin bé la seva feina: primer canviar el món

Canviem el món i canviarà la llengua, diu el subtítol del llibre. Però també és cert que canviar el llenguatge contribueix a presentar la realitat de manera diferent, com apunta M. Teresa Cabré a la introducció. El "totes les companyes pensem que..." no ha fet que millori la situació de les dones al nostre país però almenys va col·locar en el debat públic el sexisme de la societat, també a la nostra llengua. Pretenia ser revolucionari i ara ja és institucional.

Les reivindicacions feministes i darrerament les del col·lectiu LGTBI han fet pensar a la classe política que amb desdoblaments com veïns i veïnes, benvolguts i benvolgudes (ells sempre primer, no fos cas), o invents com ara totis o totxs, ja tenim part de la feina feta. Ara ens toca a la resta exigir-los que no ens distreguin i facin bé la seva feina: canviar el món perquè així canviarà la llengua.