Pseudolisme

A casa nostra apunten alt afirmant que Colón era català però que la censura castellana va canviar-li el cognom (Colom)
A casa nostra apunten alt afirmant que Colón era català però que la censura castellana va canviar-li el cognom (Colom) | Marcelo Barboza/Pexels

Vivim temps líquids i un cicle històric de canvis profunds i constants. Tot esdevé una acceleració constant. Però els ismes no canvien. Són com l’energia, que no desapareix, simplement es transforma. En anteriors articles parlàvem de l’estrabisme – mirar cap altre banda quan convé - o de l’idiotisme, aquell afany de la progressia apessebrada espanyolista per escriure amb l’esquerra mentre justifica l’extrema dreta. Doncs bé, ara toca al pseudolisme nou discurs social que es modula per la predominança d’allò fals. Per exemple el pseudodiàleg o com canviar el calendari escolar de cop i volta sense cap diàleg previ amb la comunitat educativa. Això sí... Exigim una taula de diàleg a l’Estat! O bé, aquells pseudocientífics que neguen la ciència gràcies a la qual ens ha procurat de vacunes per fer front a la pandèmia.

Els ismes no canvien; Són com l’energia, que no desapareix, simplement es transforma

També existeixen els pseudohistoriadors i el seu peculiar rigor historiogràfic predicant que en temps de la Corona d’Aragó, Catalunya no fou cap Principat i que els seus habitants eren aragonesos; a casa nostra també apunten alt afirmant que Colón i Cervantes eren catalans però que la censura castellana va canviar-los el cognom (Colom i Sirvent).

Però el súmmum de la falsedat son els pseudoapòstols de la guerra, que mostren els seus fal·lus armamentístics a la riba del Mar Negre en defensa dels valors democràtics. Potser és que visquem en una pseudodemocràcia. I és que el pseudolisme està fent un món pitjor. El genial humorista Gila ho resumia molt bé quan trucava per telèfon i deia:

¿Oiga, me puede poner con el enemigo?.