Meridiana resisteix

Tall de trànsit a la Meridiana, al maig de l'any passat
Tall de trànsit a la Meridiana, al maig de l'any passat | @Aurora_Madaula

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Des de fa setmanes, amb les visites dels unionistes, veiem que la crispació va augmentant, ja que el dispositiu policial no guardava la distància precisa entre manifestants oposats. I això, es per “justificar” la suspensió del nostre tall diari. I des d'aquest dissabte, ens volen tancats a la plaça, ni el tall secundari ens accepten. I amb les identificacions voldran que la fiscalia els ho afini i prohibeixi el tall. Davant d'això, apunto unes reflexions:

Un govern que no té les idees clares, ni la sensibilitat precisa, ni la voluntat independentista, com demostren els seus fets, dedicat a gestionar mers tràmits i a complir les misèries que els manen, recorda el govern de Vichy. En el cas que ens ocupa, complir la llei mordassa, que les instàncies europees han criticat, i que PSOE/UP van prometre enderrocar, i tot per por a la democràcia, és PREVARICAR.

Que els partits polítics independentistes només pensin en els seus partits, deixant per a un altre segle qualsevol nou embat, és una estafa més. Que trist els líders que veneràvem i que han passat a ser l'ombra del que van ser, que irrellevants han passat a ser la majoria. Quina pena.

Més trist encara, però no és una sorpresa, és que ara surtin “els valents” contraris al tall, a aclamar els mossos, i celebrar la repressió. Em recorda, salvant les distàncies, el famós poema 'Primer van venir …', de Niemöller, 'Quan els nazis van venir a emportar-se els comunistes, vaig guardar silenci, ja que no era comunista. (…) Quan van empresonar els jueus, no vaig protestar, ja que no era jueu. Quan em van venir a buscar, no hi havia ningú més que pogués protestar”. Fent un símil, quan els unionistes van venir pels independentistes, pels catalanistes, pels demòcrates (en sentit ètic i ampli), però al final aniran per ells, ja que Roma no paga a traïdors. És trist veure com es va banalitzant el mal, rememorant Hannah Arendt.

Nosaltres també ens equivoquem, segur, però intentem mantenir la defensa dels nostres ideals, i ho continuarem fent cada dia.

Amadeu Palliser Cifuentes