Gulag

Portada del primer volum d''Archipiélago gulag', d'Aleksandr Soljenitsin
Portada del primer volum d''Archipiélago gulag', d'Aleksandr Soljenitsin | Cedida

Fa tres setmanes que va començar la invasió militar russa a Ucraïna. Però la declaració de guerra de Putin va començar molt més abans. Concretament al 2007 quan va manifestar que “les victòries son més importants que els capítols més negres de la història”. Convidava a exercir la desmemòria davant les atrocitats del règim estalinista. La Unió Soviètica va guanyar la II Guerra Mundial però milions de dissidents d’aquell règim foren enviats a una mort segura als gulags, unes presons tan horribles com els camps de concentració nazis. 

Les armes i l’estupidesa, són característiques no només pròpies del mal, sinó de governs democràtics que promouen la indústria militar

En aquell context de postguerra va créixer l’aspirant a Gran Tsar del seu propi deliri, en un apartament de 20 metres quadrats, en un context de misèria, d’una ciutat –Leningrad- víctima del pitjor assetjament militar mai conegut (900 dies, 2 milions de morts i supervivents que es menjaven la carn dels morts). Un passat inhumà, un cervell malvat, uns oligarques que només pensen en la seva butxaca i molta repressió emergeixen com elements d’aquest nou totalitarisme.

Els gulags passats i presents se sostenen amb les armes com a instrument coercitiu i l’estupidesa humana com a motor impulsor, característiques les quals no són només pròpies del mal, sinó de governs democràtics que promouen la indústria militar per sobre de la inversió en educació, recerca o ciència. Moltes d’aquestes armes acaben en tercers països de monarquies amigues on, de retruc, també creen gulags de repressió i violència tan terribles com les escenes que ens arriben des d’Ucraïna i de les quals molts mitjans no se’n fan ressò.