Com gestiono els conflictes?

Manifestació a Berlín contra la guerra a Ucraïna
Manifestació a Berlín contra la guerra a Ucraïna | Matti/Pexels

Una mestra m’explicava que un alumne de P4 li va dir: “Estem en guerra! Però nosaltres estem amb els bons”. Aquesta lectura la fem sovint en les situacions de desavinença i conflicte: hi ha hagut enfrontament i la ment dóna voltes per justificar-me i donar-me la raó. Amb aquesta mirada sobre el conflicte perdem la possibilitat de canviar, superar-nos i créixer com a persones.

"Estem en guerra; però nosaltres estem amb els bons". Aquesta lectura la fem sovint en situacions de desavinença i de conflicte

Tots vivim petites guerres fruit de la convivència. El conflicte és inherent a qualsevol relació humana. No el podem evitar. Només podem estar disposats i disposades a gestionar-lo amb l’objectiu d’arribar a un acord bo per a les parts.

La ràbia, l’odi, l’enveja i el desig de mal als altres són sentiments que ens costa de reconèixer en nosaltres i que mirem de tapar: amagant, però, les nostres emocions augmentem el nostre patiment i reduint recursos personals per reconduir la situació i viure en pau.

L’escriptor indi Jiddu Krishnamurti deia: “El que és decisiu per a portar pau al món és la nostra conducta diària. I com més et coneixes, més claredat hi ha.” Només quan acceptem el que sentim, quan integrem les emocions, quan reconeixem en quina mesura hem contribuït al desacord, deixem de culpar els altres i comencem a fer possible un acord de pau.

El problema més greu és que ens desconnectem de nosaltres, quedem enganxats i enganxades als pensaments i perdem la connexió amb l’altra persona que passa a ser la part oposada.

Thich Nhat Hanh també deia que: “El conflicte és una oportunitat per a l’autoconeixement. És la possibilitat per aprendre de nosaltres i dels altres, és l’ocasió de desenvolupar les respostes més hàbils”. Si m’he discutit per un problema domèstic, per un tema familiar o per un entrebanc laboral és el moment d’aturar-me, respirar i escoltar l’altre. Són els motius de l’altre els que m’obriran la ment i em donaran una nova mirada sobre el conflicte i sobre mi.

Quins recursos ens ajuden a recolzar-nos interiorment i gestionar els conflictes? Primer de tot, és posar tot el focus d’atenció en el que fem en el moment present, sense donar voltes al que ha passat i no podem canviar.

En segon lloc és necessari acceptar la situació. Acceptar no és resignació. Acceptem el que vivim, senzillament perquè ja ens està passant. I quan ho accepto, puc començar a transformar-ho.

Alhora necessitem estimar-nos i acollir-nos a nosaltres mateixos i mateixes tal qual som. En els pitjors moments podem percebre la força de la vida, la força interior que ens sosté i anima. La vida sempre buscar seguir endavant. Per això, ens ajuda el recordar-nos que aquesta situació passarà i ens reconforta confiar en la vida. També ens ajuda a acceptar-nos el fet d’alliberar-nos de la tirania de les pors, de la imatge que donem o de l’opinió dels altres.

I per acabar, recomano posar en la nostra vida una bona dosi d’agraïment que ens fa obrir els ulls més enllà dels nostres petits interessos i ens ajuda a prendre distància del conflicte. 

Mònica Jal, educadora