Maria Assumpció Raventós, el tapís protagonista a Teià

La mostra de Raventós, a l’Espai Cultural Ca l’Antiga de Teià
La mostra de Raventós, a l’Espai Cultural Ca l’Antiga de Teià | Cedida

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

A l’Espai Cultural Ca l’Antiga de Teià i amb motiu de la celebració del seu 150è aniversari, s’està duent a terme una sèrie d’exposicions i activitats culturals que s’aniran perllongant fins a finals d'any. La primera de les exposicions fa referència al mar, on hi participen una trentena d’artistes amb un total de 100 obres. Entre elles hi ha un tapís de Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1930), artista que compagina la seva residència a Lavern amb el seu estudi a Vallcarca. 

El mar, la terra i el cel sorgeixen en tota la seva intensitat en les seves composicions

La primera mostra individual de Raventós va tenir lloc a la seva ciutat natal, concretament a la sala La Caixa, el 1950. Està considerada com una de les millors tapisseres del nostre país, encara que també conrea la pintura i el gravat. Va ser una de les fundadores de l’Escola Catalana del Tapís, a més de promotora i activista cultural. Las seva obra s’ha mogut en diversos camps creatius, des del cubisme, l’expressionisme, l’informalisme, el constructivisme a la figuració amb certs tocs surrealistes. 

L’artista s’endinsa en el paisatge i tot allò que l’envolta. Des de sempre l’ha atret el que es relaciona amb la naturalesa, tant quan treballa amb el tapís com amb la pintura. El mar, la terra i el cel sorgeixen en tota la seva intensitat en les seves composicions. El blau del mar es confon amb el cel, sols la línia de l’horitzó identifica l’un i l’altre. 

Li interessa experimentar, combinar i incorporar materials nous a les seves propostes plàstiques, creant així volums i textures molt especials. La incorporació de matèria, mitjançant el collage i els pigments, juntament amb l’aplicació del color, propicien que la seva obra s’aproximi a l’escultura, sobretot perquè la sensació de tridimensionalitat es troba latent en totes les seves creacions pictòriques. 

En el cas del tapís aquesta tridimensionalitat és evident, degut  a que empra la tècnica de l’alt lliç, essent els principals materials la llana, el cotó i la seda, que conformen aquests gruixos i textures tan exuberants que plasma l’artista. A nivell cromàtic empra els colors blaus, grisos, ocres, verds i grocs, entre altres, però en conjunt són molt variats. 

La seva obra és reflexiva i meditada, on hi conviuen l’experimentació, la creativitat, el coneixement i la sensibilitat. La suma de tot seria el que s’anomena “l’art pur”. Un altre dels millors tapissers catalans és Josep Royo, que hi troba en el treball de M.A. Raventós una mena de convergència en la “peculiar percepció de l’horitzó que ens convida a transgredir un espai simbòlic on fins ara no hi havia res més que fascinació i desordre”.

L'obra de Raventós, amb taller a Vallcarca