Mata Hari

Serveis secrets i cossos de seguretat actuen amb impunitat als mòbils
Serveis secrets i cossos de seguretat actuen amb impunitat als mòbils | Craig Adderley/Pexels

"Si algú diu que em va proporcionar informació secreta, el delicte el va cometre ell no jo" és una frase atribuïda a l’espia neerlandesa Mata Hari. Condemnada a mort sota l’acusació d’espionatge per un tribunal francès al 1917, fou afusellada per un escamot de soldats. Mai s’han pogut aclarir els motius reals de la seva condemna i va passar a ser llegenda ja que el seu cap, desmembrat del seu cos per ser objecte d’investigació científica, va desaparèixer per sempre més. 

Tenim determinades actuacions de serveis secrets i cossos de seguretat amb una impunitat i violència més pròpia de l’Antic Règim

Mata Hari va ser un boc expiatori per amagar els errors polítics de la I Guerra Mundial i una dona lliure, desarmada, independent i més intel·ligent que els militars que va posar de manifest les vergonyes d’aquell sistema. Va patir un judici ple d’irregularitats i els mitjans de premsa francesos es van dedicar a exagerar i fer propaganda de la seva activitat d’espionatge.

Tot plegat ha viatjat un segle més tard fins 2022. Concretament a l’escàndol de l’espionatge a polítics catalans per part del deep state espanyol. Tenim a un conjunt de sectors independentistes que en certs moments semblen actuar tan desmembrats com el cap i el cos de Mata Hari, però que actuen sense armes. Tenim a uns tribunals espanyols que retorcen la justícia fins convertir-la en quelcom semblant a una broma de mal gust. Tenim a uns polítics espanyols semblants als passius mitläufers de classe mitjana de l’Alemanya dels anys 30 que miraven cap a altre banda davant els atacs contra drets fonamentals de ciutadans que no eren de la seva corda. I tenim determinades actuacions dels serveis secrets i dels cossos de seguretat que actuen amb una impunitat i una violència més pròpia de l’Antic Règim que és on sembla que ha quedat enquadrat un instrument de la democràcia que hauria de tenir els controls que s’esperen d’un Estat de dret.