Ana Pániker, la natura com expressió poètica

Les pintures de Pániker, a la mostra 'Estrofes, dos poemes curts i altres reflexos'
Les pintures de Pániker, a la mostra 'Estrofes, dos poemes curts i altres reflexos' | Cedida

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

A la galeria Art Enllà (Sant Pere Màrtir,15) hem pogut veure el recent treball de la pintora Ana Pániker (Barcelona, 1957) a través de l’exposició Estrofes, dos poemes curts i altres reflexos, on ha exhibit una trentena d’acrílics sobre tela i fusta. És la primera vegada que contemplo la seva obra en una galeria, ja que només la coneixia de quan vaig visitar el seu estudi de Barcelona fa uns quants anys. 

L’artista mostra obres de petit format per representar un llibre amb dos contes breus

Es va formar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Història de l’Art i Antropologia Cultural i a l’Escola Eina, on va realitzar diversos cursos d’Art. A més de dedicar-se a la pintura, és il·lustradora, dissenyadora gràfica i editora. Precisament el seu germà dirigeix l’editorial Kairós, fundada pel seu pare, el filòsof Salvador Pániker. La seva mare és la dibuixant i il·lustradora Núria Pompeia. 

L'exposició actual m’ha sorprès gratament; el seu treball no és tan agressiu ni exacerbat, potser perquè no apareix la figura humana, degut a que el protagonisme el té la natura. L’artista mostra obres de petit format amb la finalitat de representar un llibre a mode de microrelats basat en dos contes breus d’èpoques diferents: una és el passat, referint-se a “la casa on l’artista va passar els estius de la seva infància, ara desapareguda”, i l’altra és el present, a través de mostrar la naturalesa, amb “el misteri del bosc on l’Ana viu, caòtic, ple, màgic, la llar de tot el que és animal”. La disposició dels quadres té diverses lectures; alguns són políptics, que permeten mostrar escenes que s’interrelacionen, com per exemple succeeix en el conte núm. 1 que fa referència al passat, amb cases, el mar, un illot, un arbre, i el conte núm. 2, on hi ha un corb, una pedra, còdols, una bassa... La resta de les obres reflecteixen una natura quasi bé inhòspita com és el recorregut aleatori d’un rierol, l’escorça dels arbres i els núvols que amenacen tempesta. En totes aquestes peces la seva tasca com a il·lustradora és ben evident, ja que domina amb suficiència el dibuix, que juntament amb un cromatisme no tant accentuat com abans, però on la idea de moviment es fa palesa en cadascuna de les obres que s’exhibeixen. Aquesta exposició li ha arribat en un moment de plena maduresa creativa perquè sap conjugar amb perfecta harmonia la literatura i l’art, o com s’explica en el catàleg, els seus quadres tenen “una composició poètica breu”.

L'obra de Pániker, a la galeria Art Enllà