Berlín, la seva llum i cultura

La Font de l'Amistat dels Pobles, a Alexanderplatz, a Berlín
La Font de l'Amistat dels Pobles, a Alexanderplatz, a Berlín | À.G.P.

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Durant aquells dies de finals de l’hivern, Berlín es veia i sentia, com una ciutat convalescent, sortint lentament d’una altra hecatombe. En aquest cas, la de la pandèmia, la del covid 19 i la seva variant òmicron. Tot i així, no necessitava bufanda, el cel estava sense núvols, i la lluna cap al  vespre era quasi plena. Alguns dels berlinesos més curiosos i creatius feien cua davant del Friedrichstadt Palast, que ja tornava a brillar amb llumetes de neó. Se celebrava la Berlinale 2022. Els berlinesos mantenien la seva amabilitat, i el seu somriure als llavis. El festival tenia lloc, en diferents indrets, no massa allunyats uns dels altres, i no gaire lluny d’on l’any 1933, a la Bebelplatz es van cremar libres, tot just a la zona sud d'Unter den Linden. 

La primavera a Berlín se sentia a prop, com si després de la convalescència, donés la benvinguda als millors festivals de cinema

Felicitats des d’aquestes línies a Carla Simón per Alcarràs, guanyadora de l’Ós d’or, i portar a les pantalles internacionals, un producte autòcton de la terra, i l’específica problemàtica d’una família de la pagesia catalana. També destacar la feina feta per altres dones del món del cinema, com la realitzadora i directora francesa Claire Denis, i a la millor interpretació com a  protagonista, l’actriu alemanya d’origen turc, Meltem Kaptan. Les dues amb un Ós de plata. I igualment amb premi Ós de plata, a la millor interpretació de repartiment per a la Laura Basuki, i al millor guió de Laila Stieler, entre altres premis importants. 

La primavera a Berlín se sentia a prop, com si després de la convalescència, donés la benvinguda als millors festivals de cinema, que tindrien lloc arreu d’Europa, durant tot l’any, per fi, de manera presencial: com el festival de Cannes (mes de maig). Festival de cinema de Locarno (mes d’agost). Festival internacional de cinema de Venècia (agost, setembre). Festival internacional de cinema de Sant Sebastià (setembre). Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges (Octubre), i altres.

Sortint de Berlín, a primera hora del matí, els rajos solars travessaven la porta de Brandenburg. Baix un cel blau i net, la llum de la creativitat cinematogràfica, començava a expandir-se arreu del món. 

Montse Carranza