Tres joves artistes a la Fundació Felícia Fuster

La imatge digital, present a la mostra 'Agafar una fotografia amb els dits bruts'
La imatge digital, present a la mostra 'Agafar una fotografia amb els dits bruts' | R.C.S.

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

Després d’un any ple d’activitats relacionades amb el Centenari de Felícia Fuster, ara la Fundació que porta el seu nom continua amb les seves propostes expositives centrades tant en els artistes consolidats com en els emergents, com és el cas de l’exposició Agafar una fotografia amb els dits bruts, mitjançant la mirada de tres joves creadores del seu treball de final de grau de la Facultat de Belles Arts. Es tracta de Laura Gallegos, Helena Ruíz i Paula Vilageliu.

La tasca que fa l'entitat és important, perquè permet descobrir nous talents en una època complexa

Sempre m’ha interessat el treball dels artistes joves, sobretot els provinents de Belles Arts, Llotja o Massana, ja que solen mostrar obres més agosarades. Solen exposar als centres cívics i museus d’àmbit local -que tenen reservat un espai per a ells durant un temps concret- , però també  participant en premis, com per exemple el de Pintura al Passeig de Sant Joan, del que des d’aquestes pàgines hem fet referència sovint. En tots aquests casos es pot comprovar quina línia creativa segueixen.

Per això la tasca que fa la Fundació és important, perquè permet descobrir nous talents en una època complexa, ja que no és gens fàcil discernir entre creativitat i el deja vu, sobretot dins del món conceptual. Respecte a la mostra referida, es tracta de tres propostes diferents però que tenen un nexe en comú, que el full de sala ens descobreix, com és el de l’existència del rastre  a través de “l’acte de fotografiar i del vincle amb el referent (...) i apel·la a les modificacions posteriors que s’hi poden fer”.

Paula Vilageliu s’endinsa en el terreny de la introspecció mitjançant la instal·lació configurada per un vídeo d'11 minuts i una sèrie de petites escultures de guix, ceràmica i ciment escampades a terra. En el vídeo es veu a dues noies assegudes en una cadira o en un sofà mirant a la càmera mentre sostenen una peça de color blanc -la mateixa que figura al terra de la sala-. Aquesta acció es repeteix a cadascuna de les peces presents, que descriuen una part del seu propi cos, “de les interseccions, dels buits i dels punts de confluència d’aquest amb l’espai que habita”. 

Laura Gallego empra la pintura, la fotografia i l’àudio per mostrar l’absència, la idea de l’ésser perdut. En les pintures el protagonista és un sofà, on primer veiem una mare amb la seva filla petita estirades damunt d’ell; en un altra quadre uns peus el trepitgen contínuament, i finalment, el sofà buit, o el que és el mateix, la desaparició de la persona estimada.

Helena Ruiz mostra una sèrie de pintures abstractes monocromes, realitzades amb tècnica mixta, que busquen la relació existent entre la pintura i la imatge digital, degut a que la “imatge inicial queda sotmesa a tot un seguit de transformacions per esdevenir finalment, una superfície vibrant”.

L'exposició, una mirada de tres joves creadores