Com tenir cura de nosaltres

Infants jugant al parc de la plaça del Nord, amb l'atenta mirada de les famílies
Infants jugant al parc de la plaça del Nord, amb l'atenta mirada de les famílies | À.G.P.

Anem adelerats i adelerades, sempre tenim el cap ple amb llistes des coses a fer i passa el temps i no trobem el moment per tenir cura de nosaltres. Ho intentem, ens volem estimar però no ens en sortim. Sovint volem ficar amb calçador un temps per estar tranquil·lament i acaben passant altres coses al davant. Què podem fer?

Per començar cal tenir molt clar que només en la mesura que tinc cura de mi i que m’estimo, puc tenir cura dels altres i donar-los estimació. El que em dono a mi, ho puc donar als altres. Com ho faig encaixar en la vida diària?

Quan tenim en compte els nostres infants i ens responsabilitzem de les nostres necessitats, també vivim la vida amb més intensitat perquè decidim què volem i agafem les regnes de la vida

Tenint en compte que la única persona que està amb nosaltres tota la vida, les 24 hores som nosaltres mateixos i mateixes, el millor és posar una mica d’esforç en estimar-nos. Per fer-ho us assenyalo dos passos.

Per tenir cura de nosaltres, el primer que hem de posar en pràctica és poder tenir una mirada de tendresa cap a nosaltres. Això és tan senzill com imaginar que portem en el pit un o una doble de nosaltres en petit (el que diem el nen o la nena interior). La proposta és posar les mans al pit just abans de dormir i abans d’aixecar-nos, sentir l’escalf de les mans, prendre consciència de la nostra respiració, dibuixar un somriure (també encara que et costi), despertar en nosaltres un sentiment de tendresa i dirigir-lo cap al nostre nen/a interior. I podem parlar-nos dient-nos: m’estimo i abraço el que sóc.

Els primers dies podem necessitar uns minuts, després, quan tenim adquirit l’hàbit, el sentiment sorgeix amb naturalitat. Aquest gest, d’una o les dues mans al pit el podem repetir tant sovint com vulguem i allà on siguem.

El següent pas, és començar a fer la nostra vida habitual, anant-nos recordant com a persones adultes que portem el nostre nen o nena interior. I poc a poc, es tracta d’agafar l’hàbit, que facis el que facis: anar pel carrer, comprar, anar a la feina, estar en una reunió, fer esport, llegir un llibre, estar amb amics o conduir, facis el que facis tingues present la teva nena o nen interior.

Al principi, com tot, necessita una mica d’entrenament i sobretot buscar maneres de recordar-nos que estem i vivim “amb nosaltres”. Sembla innecessari, però quan no tenim l’hàbit d’estar amb nosaltres de forma conscient, necessitem recordatoris (alarma al mòbil, post-its en llocs clau, una polsera especial...).

El gran regal és que aprens a ser conscient del que necessites, et comences a tenir en compte en tot el que fas i el fet d’anar despertant el sentiment de tendresa cap a tu, et dóna una dimensió diferent de tu mateix/a.

Tot i que tenir un temps per a nosaltres és saludable, el que realment és important, és estar connectat i connectada amb tu, sentint-te persona adulta que té cura del nen/a interior que portes a dins, independentment d’on siguis i el que facis.

Quan tenim en compte els nostres nens i nenes i ens responsabilitzem de les nostres necessitats, també vivim la vida amb més intensitat perquè decidim què volem i agafem les regnes de la vida.

Mònica Jal, pedagoga i coach