Llibres

El Guillem i la Cristina, a la seva parada de llibres a tocar de Fontana
El Guillem i la Cristina, a la seva parada de llibres a tocar de Fontana | S.M.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Són poc més de les deu del matí i ja té gairebé enllestida la parada de llibres. És un dimecres de primavera i la gent sempre camina ràpid per aquest trosset de Vila; serà perquè el metro és molt a prop. Fa un sol agradable, just el que no va sortir per Sant Jordi. Sort que ella no depèn de cap proveïdor a qui hagi de rendir comptes. Depèn, això sí, d’uns valors que van molt cotitzats i sovint costen de trobar –vist el que hi ha pel món-, però que a Gràcia semblen resistir tossudament. I es practiquen perquè sí, sense esperar res a canvi, perquè sentir-se part del veïnat és això, és passar pel costat de Fontana i no mirar cap a una altra banda. Es porten a terme cada dia i els autors són més dels que sembla encara que no diguem els seus noms. 

Sentir-se part del veïnat és passar pel costat de Fontana i no mirar cap a una altra banda

A vegades són gestos en forma de bosses plenes de nous llibres per substituir les pèrdues del 23 d’abril; en descomptes en el forn proper; en el racó que una veïna fa per guardar el material de les persones que no tenen casa però sí les pertinences amb què es guanyen la vida, i que no es poden permetre el luxe de perdre-les. Durant mesos, amb un simple cartell de "no tocar", podien deixar-ho tot tota la nit. Ningú tocava res. El barri cuida dels seus. Però les forces de l'ordre (el seu, evidentment) no tenen la mirada dels veïns, només veuen llibres de segona mà al terra, veuen brutícia enlloc d'esperança. I ha d'haver-hi esperança per una persona com ella, que aquest dia et recomana que llegeixis Rayuela, que li ha agradat molt.

Llegir no ens fa millors persones, com deia el dire per aquí, però els llibres poden fer que la nostra vida sigui millor. I no precisament en sentit metafòric.