Poruga valentia

Les pantalles s'han convertit en una addicció que ens aliena en les emocions
Les pantalles s'han convertit en una addicció que ens aliena en les emocions | Cedida

Terapeuta familiar Gestalt i PNL

@ClaraDarder

Ens queixem, afirmem que la culpa és de l'altre, que el món no funciona, que la pandèmia ens ha deixat a tots i totes malmeses. I si, és cert, que ens dèiem: "D'aquesta en sortirem més bones persones", però malauradament penso que ha estat tot el contrari. Estem en una època on hi ha més comunicació que mai com a societat, però alhora estem més aïllats com a individus socials que som. Les xarxes, la missatgeria instantània, les pantalles per a tot i per a res, s'han convertit en una addicció que ens aliena en les emocions, tanmateix alhora ens apodera en el nostre egoisme més extrem.

Amb les pantalles no visc les conseqüències de les meves paraules; sóc botxí sense tacar-me

Som capaços d'opinar, explicar, inclús sentir amb les emoticones, no obstant sense donar la cara. I aquest fet ens torna extremistes i radicals en les nostres opinions. No intercanviem, ni ens adonem que l'estira-i-arronsa ens serveix per llimar espereses, per contrastar i per poder entendre que potser el nostre punt de vista no és l'únic i el millor. Llavors ens tornem irascibles, egoistes, i de pensament únic, esbotzant a tort i dret el nostre criteri sense valorar a qui estem fent mal. És clar, "jo tinc la veritat i en sé més que els altres".
Ai, poruga valentia, que des d'una petita pantalla puc seccionar el món sense sortir de casa. També puc fer patir als altres i ni me n'assabento, ni visc les conseqüències de les meves paraules a les seves vides. Sóc botxí sense tacar-me.

Per mi la solució és senzilla. Aixequeu la vista, i mireu als ulls de qui us importa, però ara no li esteu fent gaire cas. Pregunteu-li: Puc fer quelcom per tu? Veureu que sorgiran infinitats de converses, favors, diàlegs, amors, presència i sobretot VIDA. Aquesta que anem perdent davant de les pantalles.