Tot puja menys el teu sou

El cost de la vida augmenta
El cost de la vida augmenta | À.G.P.

Augmenta el preu de la gasolina, el preu del gas, l'electricitat, els aliments, el lloguer, vagis on vagis tot és més car. En dades: encetem el curs amb un IPC d'entre el 8 i gairebé el 10% per sobre de l'any anterior. Dir que la cistella de consum bàsica és entre un 8-10% més cara que fa un any, és equivalent a perdre un mes de sou en un sol any. Aquesta fórmula és una manera de rebaixar sous, un mètode menys costós políticament que aplicar rebaixes de salaris per decret. Fer que tot pugi és equivalent a aconseguir la mà d'obra més barata per tal de garantir la continuïtat dels beneficis empresarials. Perquè mentre assumim que el cost de les matèries bàsiques, allò que determina gran part de les condicions de vida de la major part de la població, pot ser modelable i anar a pitjor, no es concep que pugui haver-hi disminució dels beneficis que s'endú l'empresari. Encara que hagi passat anys i dècades acumulant beneficis que els i les seves treballadores mai hauran vist. 

Els contextos de crisis econòmiques ofereixen un marc ideològic on qualsevol cosa pot ser justificable

Els contextos de crisis econòmiques ofereixen un marc ideològic on qualsevol cosa pot ser justificable sota l'amenaça "si no es garanteixen beneficis empresarials, hi haurà una reducció de llocs de treball", o sigui, una reducció d'accés als mitjans de vida de la majoria. Hi ha canvis econòmics oblidant les èpoques d'enriquiment, o pitjor, sense cap mena de vincle amb la realitat econòmica i situació crítica. Si augmenten els preus de l'electricitat, no és pel preu del gas d'Ucraïna que amb prou feines ens arriba, es deu a un sistema de marginalista de preus, al poder oligopolístic de les elèctriques que els permet establir la quantia que a elles els sembli, afegit amb un nou sistema de marcatge del preu del gas més semblant a la borsa que el que coneixíem fins ara. Si augmenta el preu del petroli no és perquè l'extracció del petroli sigui més car, sinó perquè el paguem en un sistema de subhasta segons el preu del Brent (Regne Unit). Si els salaris no pugen, no és perquè els treballadors siguin menys productius, sinó perquè s'ha desvinculat els salaris i convenis col·lectius de l'IPC. Si no hi ha estabilitat laboral, no és perquè el treball sigui més flexible, sinó perquè els acomiadaments són més barats.

Podríem fer una llista llarga d'exemples, d'incongruències amb les quals ens justifiquen la precarietat de la classe treballadora. Dijous 2 de juny a les 19:30 Endavant Gràcia organitzem una taula rodona a La Barraqueta per mirar d'entendre què hi ha darrere l'augment generalitzat del cost de vida. Ho farem amb dues economistes del seminari Taifa, Elena Idoate Ibáñez i Aurèlia Mañé Estrada i amb Vidal Aragonés i Chicharro, advocat laboralista i exdiputat de la CUP.

Laia Jubany de Solà, militant d'Endavant Gràcia i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa