Rebel·lió als fogons

El llibre 'Cuina! O barbàrie', de Maria Nicolau, en una cassola de fang
El llibre 'Cuina! O barbàrie', de Maria Nicolau, en una cassola de fang | À.G.P.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Quan cuinem fem política. I quan anem al súper. O quan decidim a quina escola apuntem a la canalla. Fem política encara que no volguéssim fer-la així que res de nou a l’horitzó. Però darrerament s’està parlant molt de cuina, del fet de cuinar com allò que has de fer, mínim, un cop al dia per seguir viu. Vaja, d’això que han fet sempre les dones al llarg de la història perquè s’havia de fer i punt, sense estrelles de cap mena. I tot aquest debat és en part gràcies a la Maria Nicolau, que ho està petant molt fort amb el seu llibre Cuina! O barbàrie. Això és el que m’agrada pensar mentre l’escolto a la bonica llibreria Saltamartí de Badalona, davant d’un públic entregat que riu les veritats que ens deixa anar amb aquesta gràcia innata seva, sense amagar el nivell d’emprenyamenta que porta a sobre perquè ho estem fent fatal. “Que és molt gros, això!”.

Preferim l'hummus, que és de moderns, i no el puré de cigrons, que això fa de pobres

És molt gros perquè, segons explica, vivim en el període històric on menys es cuina. Els temps que comprem hummus, que és de moderns, però no fem puré de cigrons perquè fa de pobres. Perquè el salmó és el peix més consumit en un país amb un mar ric de sardines, seitons, cintes i altra morralla que no vol ningú. Vivim a l’època de Glovo i la precarització laboral. Comprem alvocats per fer un plat tradicional d’una altra cultura mentre alimentem un negoci que arrasa pobles sencers a l’altra banda de l’oceà, i oblidem el sentit de l’escudella i del romesco. Com diria la Maria, més fricandó i menys omplir-se la boca cada 11 de setembre en defensa d’una terra, una cultura i una llengua que està perdent la batalla dels fogons. Cuinem. Fem política.