A la recerca de respostes

Per què ens va la vida com ens va?, ens demanem sovint
Per què ens va la vida com ens va?, ens demanem sovint | GettyImages/Olga Gavrilova

En Josep Cusi Matamala era un noi eixerit que vivia a la gran ciutat envoltada de modernitat... Però potser dir... En Jaume Caparrós Baule era un home ja gran que havia vist molt de món amb la seva feina... Però potser no... En Pere Santjoan Pi era una persona de mitjana edat en plena eufòria/neguit pel dia al seu poble de la plana... Tanmateix. 

És la vida de tantes persones, homes i dones per igual, cadascuna diferent i totes amb el mateix tret: són de la nostra societat, però no acaben de trobar-s'hi a gust. ¿Què hi ha dins seu que els neguiteja, que els diu que això no és tot? Què manca, al fons, cobert... Es pregunten ¿per quin motiu som nascuts justament en aquest moment i lloc, en aquesta família?, ¿per què ens va la vida com ens va? ¿cap a on? 

Les persones d'aquesta associació som d'àmbits, països i experiències diferents; No hi ha motlle estàndard

No és fàcil respondre; avui dia tenim informació de tota mena, fins a la saturació, i per tant poques coses queden amagades. Però tenir poc o massa és igualment frustrant. De tenir-ne poc és fàcil adonar-se, d'haver-n'hi massa ja és més difícil. La dificultat està a aclarir, esbrinar, descobrir un camí sense embuts, saber on porta, com i amb qui. Parlem d'una guia clara, amb valors autèntics, lideratge clar, sense trampa ni cartó; i sap molt de greu perdre el temps, anys i panys de la nostra vida i esforç darrere una ideologia per a  la fi descobrir la seva falsedat i trampa; bàsicament que el que es diu de fer i el que es fa, no quadren! No ens podem arrogar l'exclusivitat de la guia, però sí dir que són pocs els camins 'reals',  i que el món està en caos. Més que mai cal llum per veure-hi; per veure la nostra vida amb perspectiva i profunditat, per saber quines eines utilitzem, d'on venen, quins són els interessos mundans de fama, nom, i interès crematístic de cada grup. 

No és d'esperar un món perfecte, al nostre gust; el món és lloc de prova, de patir i gaudir situacions alternants de salut i malaltia, riquesa i pobresa, facilitat i dificultat; cap guia espiritual voldrà evitar als seus deixebles aquests entrebancs i sotragades: ans al contrari és possible que les afavoreixi per accelerar un canvi de caràcter de la persona. Sempre l'enemic a batre és molt a prop nostre, hàbilment camuflat; és el nostre ego, egoisme, egocentrisme, el meu jo ansiós de protagonisme, de mundanitat; vol  sotmetre'ns a la seva implacable tirania, encara que sembli que cerca el nostre millor benestar; al fons sabem que no concedeix satisfacció/pau durable, ni física ni mental. 

Un dels principals desenganys a la societat moderna és la Justícia. Davant d'actuacions d'entitats, de persones, d'empreses, de col·lectius, sentim que no és just com es comporten; no és un sentiment d'injustícia perquè vulneren tal llei civil o tal llei mercantil. No, no és això. És una sensació de quelcom atenta al sentit de justícia innat. Avui tenim una justícia basada en criteris canviants; coses que eren punibles fa vint anys ara no ho són i potser demà tornen a ser-ho, o sia al 'gust del consumidor'; el marc de referència, els límits, són difosos i subjectius. Manca el gran 'marc de referència' per saber com actuar en  aquest món de forma que doni sentit a la nostra existència com a persones i no com bèsties de la jungla. Un seguit de normes i consells, per determinar que es pot fer i que no, que és beneficiós i que és nociu pel nostre cos i la nostra ànima, que ens il·lumina i dona força i que ens degrada, enfosqueix i ens desespera. Des d'Adam, mitjançant Noè, Abraham, Moisès, Salomó, Jesús i fins a Muhammad (la pau sigui amb tots ells) una guia de com cal viure s'ha manifestat. Altres pobles fora d'aquest tronc principal, han rebut igualment aquestes guies i consells que tant podem trobar a la Xina amb Lao-tsé, a les 'Meditacions' de l'emperador Marc Aureli, als xamans de Centre i Nord-amèrica i de Sibèria, i als indígenes d'Austràlia, per exemple. Amb el pas dels  segles la majoria dels missatges han sigut corromputs, tergiversats. Per això la cadena de 'revelació' divina ha recordat, una i una altra vegada quina és la condició 'real' de l'home a la terra i quina la seva tasca a fer. 

Ens hem estès una mica per a situar-nos en context i finalment poder dir: això m'interessa o no; soc com en Josep, el Jaume o en Pere, persones normals que senten que manca una 'altura de mires' a la seva vida, o considerem que vivim i morim com ho fan els cucs o els conills, que s'acaba quan els mengem o els posem a l'ham de la canya de pescar. 

Les persones d'aquesta associació sufí som d'àmbits, països i experiències diferents, com en Josep, en Jaume o en Pere. No hi ha un motlle estàndard; aquesta diversitat és part principal de l'escola sufí, on és indispensable 'l'altre' per compartir, emmirallar-se, fer-se costat, barallar-se, i així polir els escaires punxants de la nostra personalitat egoista. Bé, la qüestió ja ha estat plantejada. La resta és una cerca de respostes que ha portat a unes persones a apropar-se i preguntar-nos ¿què sabeu vosaltres, quin coneixement autèntic teniu, com assoliu la pau (és a dir, com feu la guerra a l'ego)? El nostre mestratge és ancestral; una cadena de persones extraordinàries han mantingut curosament durant milers d'anys aquell coneixement que el Creador va donar al primer home, Adam, i a la seva descendència de profetes. 

Marhaban (benvinguts). Estem al vostre servei; la porta és oberta.

Associació cultural centre sufí Naqshbandi (Grup Interreligiós de Gràcia)