Maragda Cuscuela, la cianotípia com a recurs creatiu

L'obra de Maragda Cuscuela, al Centre Cívic El Coll-La Bruguera
L'obra de Maragda Cuscuela, al Centre Cívic El Coll-La Bruguera | R. Casalé Soler

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

Com el seu nom indica, la cianotípia és un procediment d’impressió fotogràfic en el que el protagonista és el color cian, o sigui el color blau verd. Es  pot imprimir a qualsevol superfície, però habitualment s’utilitza el paper, tal com succeeix en la majoria de tècniques d’estampació. Una vegada s’ha fixat el negatiu es fa l’exposició del revelat, o sigui a la llum solar durant una mitja hora aproximadament fins que aparegui una silueta fosca de l’objecte emprat, encara que també es pot fer amb làmpades ultraviolades per  accelerar el procés. 

A la peça la dona i l'entorn es fusionen en perfecta harmonia

Doncs bé, l’artista Maragda Cuscuela (Salàs de Pallars, Lleida, 1957) que té el seu taller a Gràcia, ha presentat una cianotípia a l’exposició col·lectiva Crisis Climàtica o l’Emergència dels Cossos, dins del cicle aDONA’t, al Centre Cívic El Coll-La Bruguera (carrer Aldea, 15), on han participat 15 artistes. L’exposició està dedicada a “la recuperació dels coneixements silenciats”. Cadascuna de les artistes, des d’òptiques i tècniques diferents, han ofert una visió de la natura i del món de la dona que enllaça perfectament amb l’objectiu final de l’exposició: “el canvi climàtic no només està destruint els nostres paisatges. També afecta els nostres cossos i la manera en què experimentem la vida”. La peça de Margada Cuscuela es titula Salàs Pallars. Al sol (2021), realitzada al seu lloc de naixement, que representa la figura d’una jove seminua d’esquena que està en moviment, com si estigués dansant. Es tracta d’una obra on la dona i l’entorn es fusionen en perfecta harmonia. 

Maragda Cuscuela es va formar a les facultats de Belles Arts i Geografia i Història de Barcelona, a més d’haver realitzat cursos de Litografia i Gravat a Llotja i a l’Escola Internacional de Calella. Ha compaginat la seva tasca como a artista amb la docència i la il·lustració de llibres. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la Casa de Cultura de Sant Sadurní d’Anoia el 1986. Ha exposat a diverses localitats de Catalunya, principalment. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Primer Premi de Pintura de Montcada. 

La darrera exposició individual que vaig tenir oportunitat de veure va ser al Centre Cultural Sant Josep de L’Hospitalet  de Llobregat, on presentava obres en les quals la presència de la natura era ben evident, principalment les plantes i els arbres, ja que segons l’artista “aprenem de la natura i amb la natura”.