El Jardí de l'Alzina té set

Veïnat al Jardí de l'Alzina, en imatges recents
Veïnat al Jardí de l'Alzina, en imatges recents | Cedida

Al llarg— que se n’ha fet, i molt— dels més de tres anys i mig que portem amb aquesta història hem escrit molts articles, comunicats, tribunes, actes, etc. Moltes paraules i energia invertides que, en alguns casos, han donat els seus  fruits; però en altres, no gaire. I arriba un moment que ja no és que les paraules se les endugui el vent, perquè queden registrades en l’univers virtual o en la memòria col·lectiva, sinó que, a vegades, cal passar a l’acció. Encara més en el món real, on hi ha persones, plantes, terra i altres éssers vius que hi conviuen— o intenten sobreviure-hi. Un humà no aguanta més de tres dies sense beure i, en canvi, l’espai que tanta suor i llàgrimes ens ha costat salvar porta des de l’obertura essent regat amb garrafes per aquells que les anem a omplir a les fonts. I de tots els arbres supervivents només l’alzina (protegida) ha tingut la sort de ser regada amb cisterna un parell de cops.

Ja no cola donar-nos el peixet amb la cogestió per endossar-nos el marró de mantenir un espai que era verd

El Jardí de l’Alzina té set de justícia, de respecte, d’amor, d’atenció, de consciència, de tranquil·litat, de pau, i, sobretot d’aigua. Som molts els que portem temps deixant-nos-hi la vida (energia, il·lusió, ganes, forces...), però hi ha coses que van més enllà de la responsabilitat individual, que requereixen de la col·lectiva. I no de la plataforma, sinó de les administracions. Ja no cola donar-nos el peixet amb la cogestió per endossar-nos el marró de mantenir un espai que era verd— abans de la desertificació autoritzada— i que podria tornar a ser-ho gràcies als recursos que paguem entre totes.

A aquestes alçades, no només l’alzina té set: també les veïnes. Estem cansades que se’ns prengui el pèl, se’ns ignori, fiscalitzi o maltracti, amb “burrocràcia”, política electoralista i “quedabé” o des de l’autoritat policial masclista i adultocentrista, per exercir el dret a gaudir de l’espai públic (que és de tots); estem tipes de reclamar que es compleixi el conveni signat (fa mesos) i que les parts implicades (Districte, Ajuntament, Parcs i Jardins, Mans al verd) deixin de passar-se la patata calenta.

Prou paraules. Prou històries. Prou promeses. El Jardí de l’Alzina té set.

Salvem l'Alzina