Una qualitat per a la llengua

El català d'avui dia, present als rètols del carrer
El català d'avui dia, present als rètols del carrer | À.G.P.

Director de L'independent de Gràcia

@albertbalanza

Vaig deixar el càrrec de cap de Política en un diari d'àmbit nacional i encara corro tot el que puc per fugir dels imbècils debats de la petita politiqueria nostra (l'estatal ja em passa totalment desapercebuda). Però aquests cabrons, que diria en Toshack, de tant en tant potinegen en realitats delicades que m'interessen: la llengua.

El desastre de la llengua es veu en la inseguretat en l'expressió de persones teòricament il·lustrades

Del cert no escolto res del que diuen però treballo amb la llengua i em preocupa el tractament de qualitat que no només els periodistes sinó els ciutadans en general en fem. Al gremi som víctimes d'un aprenentatge coix dels artilugis i riqueses que permet la nostra principal eina de comunicació, i al nostre voltant s'hi desplega tota una societat que no està obligada a exercir aquesta recerca de la qualitat. O sí.

Cada dia els diaris que llegeixo es posen en mans de correctors mecànics on preval la versió castellanitzada d'expressions genuïnes en català que es perden no només perquè ningú les diu sinó perquè ningú les escriu. Només avui he llegit "degustar" en lloc de "tastar" en un tuit d'una institució o "Que Deu reparteixi sort" en una traducció barata i matussera en un article d'opinió.

Però no s'acaba aquí el desastre de la llengua sinó que es viu en totes i cadascuna de les comunicacions amb persones teòricament il·lustrades i amb càrrecs ben remunerats que m'envolten. Gairebé tots demostren una inseguretat manifesta en el domini de la llengua. I aleshores penso ràpidament en ma mare, i en els seus paperets enganxats a la nevera de casa, on apunta encara ara expressions i mots que sent per la ràdio. Ella, que encara no fa pas tant feia els singulars acabats en -e perquè li semblaven més catalans.