'Top Gun: Maverick', trepidant enlairament

'Top Gun: Maverick', testosterònic i militarista
'Top Gun: Maverick', testosterònic i militarista | Cedida

Després dels subsegüents retards, finalment ha desembarcat amb tota la seva força als cinemes l’esperat film Top Gun: Maverick de Joseph Kosinski. Aquest entreteniment de primera, però, ha gaudit d’una prèvia preestrena en el marc del 75è Festival Internacional de Cinema de Canes, tot un esdeveniment mediàtic que va anar acompanyat de la concessió d’una Palma d’Or honorífica al seu protagonista, Tom Cruise. L’esperada seqüela de l’emblemàtic film adolescent dels 80’ Top Gun (1986) de Tony Scott, no ha decebut a propis i estranys i s’ha convertit instantàniament en un autèntic fenomen de taquilla.

Tenim un Tom Cruise en plena forma, rialler i seductor

Després de més de trenta anys de servei, el capità Pete ‘Maverick’ Mitchell (Tom Cruise), un dels millors aviadors de l'Armada, no ha ascendit en l’escalafó militar per culpa de la seva debilitat per desafiar les normes i sobrepassar els límits, posant en risc les missions encomanades. El seu vell amic, el general Tom Kazansky ‘Iceman’ (Val Kilmer), ara greument malalt, li fa un encàrrec: haurà d'entrenar a un destacament de graduats de Top Gun per a una missió supersecreta.

Maverick, a qui no es permet participar en aquesta missió quasi suïcida, es troba amb el tinent Bradley Bradshaw “Rooster" (Mils Teller), el fill del difunt amic de Maverick, “Goose”, mort a Top Gun. Aquest fet s’esdevé un dels nuclis dramàtics d’aquest film de guerra i d’aventures ja que comporta reobrir les ferides del passat. Destinat a una base de caces militars al desert de Mojave, Maverick retrobarà també un antic amor estroncat, Penny (Jennifer Connelly – actriu que ve a prendre el relleu a la Kelly McGillis del film original-).

Top Gun: Maverick és un film testosterònic i militarista. Hi ha una celebració de la masculinitat a través de l’exhibició dels cossos fornits i musculats i, també, un cant a la camaraderia castrense, acompanyat d’una atracció per la velocitat i el risc. Però cal dir també que el film està banyat per un sentiment general de nostàlgia que li prova la mar de bé, treballant també la sentimentalitat, amb vessament d’alguna llagrimeta inclosa. És també un entreteniment de primera magnitud, amb trepidants escenes de pilotatge i de vol, rodades d’una manera espectacular, encomanant elevades dosis de realisme, desterrant l’efecte d’irrealitat que causen els efectes especials. I, per acabar, tenim un Tom Cruise en plena forma, rialler, seductor i murri, un veterà que no es queda mai enrere davant les gestes dels seus joves pupils.