Per què cal construir l'estació Park Güell de la L9 del metro

Treballs previs de la L9 a la Ronda Guinardó a tocar de l'Hospital de Sant Pau, a l'abril passat
Treballs previs de la L9 a la Ronda Guinardó a tocar de l'Hospital de Sant Pau, a l'abril passat | À.G.P.

Convé que la línia 9 del metro es posi en servei amb totes les estacions previstes. Avui per avui, el tram pendent, que ha de connectar Zona Universitària amb Sagrera, té dues estacions que encara no s’han començat a fer: Prat de la Riba, a Sarrià, i Muntanya, a Gràcia. Per què? 

Cal incorporar nous usuaris al sistema amb noves estacions, distribuïdes a distàncies semblants perquè es travessa una ciutat densa: criteri de servei

Després de començar les obres el 2003, es va anunciar que atesa la desviació pressupostaria que s’estava produint respecte les previsions inicials es decidia que aquestes dues estacions s’ajornarien per una segona etapa. Era una estratègia per tal de donar prioritat absoluta a l’obertura de la línia completa del Besós al Llobregat, encara que fos sacrificant, provisionalment, aquestes dues estacions. 

Però aquesta estratègia va deixar de tenir sentit en el moment en que es va produir l’aturada absoluta de les obres al tram central el 2011. La pressa va desaparèixer. Davant de la perspectiva d’anys pendents de la represa, l’ajuntament va demanar de restituir l’espai públic empantanegat allí on socialment era més molest i així és com es van refer els jardins a Sanllehy i Lesseps. 

Quina és la situació actual? La represa es presenta com una decidida actuació per posar en funcionament, ara sí i en conjunt, el tram central de la L9. Aleshores, per què no es posen en marxa, també, totes les estacions que es van preveure des del principi? Per què Prat de la Riba,  i Muntanya semblen esborrades del mapa? 

Cal deixar clar que ambdues estacions van estar ben plantejades des de l’inici i ningú ha discutit que calen. Però, per si de cas, passo a explicar ho. Quan es projecta una nova línia de metro la distribució de les estacions ve menada per dos principis de planejament urbà fonamentals. El primer és procurar connectar la nova línia amb les estacions de les línies existents per fer possible el transbord: criteri de xarxa. Aquesta és la raó de les estacions Collblanc (L5), ZU (L3), Sarrià (L6 i FGC), Putxet (L7), Lesseps (L3), Hospital de Sant Pau (L4) i Sagrera (L1,4,5 i rodalies). 

Però hi ha un altre principi: cal incorporar nous usuaris al sistema amb noves estacions, distribuïdes a distàncies semblants perquè es travessa una ciutat densa: criteri de servei. Si s’exceptuen dos segments especials, entre Putxet i Lesseps, i entre Sanllehy i Hospital de Sant Pau, la distancia mitjana entre una estació i la següent des de Collblanc a Sagrera és de 630 metres. Son 12 trams entre estacions on les distàncies oscil·len entre 480, les més properes i 880, les més separades. Prat de la Riba està entre els 485 i 640. Muntanya entre 530 i 700. Per tant les seves inter-distàncies son perfectament enraonades donats dels marges previstos. Per tant estan justificades. 

Què passaria si no es fessin Prat de la Riba i Muntanya? Doncs que els intervals entre estacions serien 1125 i 1200 metres respectivament, cosa que fora un greuge en relació a altres segments de la línia per qui hi viu i pels llocs de treball a servir. Però també fora una manera de malversar una inversió tan important com és la construcció d’una línia subterrània de metro. Seria una pèssima i injusta decisió. Conseller, som a temps d’esmenar-ho.  

Per cert alcaldessa, no li sembla que a Gràcia, dir-ne Park Güell fora millor que Muntanya? 

Josep Parcerisa, arquitecte i catedràtic d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya