Desagraïts

L'eix comercial del carrer Gran de Gràcia, un dissabte qualsevol
L'eix comercial del carrer Gran de Gràcia, un dissabte qualsevol

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

No porto el compte de totes les vegades que hem cobert l'obertura d'una botiga o d'un espai a Gràcia. En deu anys segur que n'hi ha hagut moltes pujades de persianes amb noves propostes comercials. Però sempre se'm queden gravades les que les baixen, aquelles que eren de tota la vida, les que havien passat de generació en generació i que conformen una manera de fer i de ser que ha sobreviscut temps dolents i temps pitjors. Els moderns diuen botiga de barri, comerç històric, de proximitat. Un valor a protegir perquè fa de la nostra ciutat i dels nostres barris llocs únics al món, explica d'on venim i qui som.

Potser ens hem acostumat a tenir carrers comercials homogenis

Però el romanticisme resulta cada vegada menys rentable, i Amazon i els seus adeptes es mengen sense immutar-se tot el que es construeix darrere dels taulells a centenars de botigues. Cada clic a l'ordinador de casa és un bon dia menys que ha de dir una persona com Ferran Graells. Que sí, que sí, que tothom s'omple la boca de comerç històric, i blabla, però després ningú hi entra a comprar. O cada vegada ho fan menys. O no hi ha prou àvies per mantenir aquest petit tresor de futur incert. Potser és que ja ens va bé tot, potser ens hem acostumat a tenir carrers comercials homogenis, però Gràcia, amigues, és una cada vegada menys Gràcia i més qualsevol altre indret franquiciat i impersonal. Només ens ha faltat una pandèmia pel mig.

Perquè molta plataforma digital i molta compra online als mateixos gegants de sempre però qui s'aixecava a la mateixa hora tots els dies de la setmana sense rebre cap aplaudiment, preparant menjar i portant comandes a les persones que no podien sortir de casa eren tots els Ferrans i Ruperts del món. No n'aprendrem mai.