'Lightyear', fins a l'infinit i més enllà

Un fotograma del film d'animació 'Lightyear'
Un fotograma del film d'animació 'Lightyear' | Cedida

La popular joguina Buzz Lightyear, associada a la cèlebre frase "fins a l’infinit i més enllà”, pren el vol en solitari protagonitzant una preqüela del primer Toy Story. Aquesta aventura espacial d’animació per descobrir l’origen de Lightyear (amb veu de Chris Evans en la versió original), ha estat realitzada pels estudis Pixar i Disney i dirigida pel debutant Angus McLane.

El film té moments molt divertits, és un alegre cant al treball en equip

Lightyear, guardià espacial, acompanyat d’Alisha Hawthorne i un pilot novell, Featheringhamstan, aterren en un planeta desconegut que sembla habitable. Però aviat descobriran un entorn hostil i s'hi quedaran atrapats. Un temps d’adaptació i colonització que l’heroi espacial Lightyear aprofita amb temptatives solitàries tot experimentant amb el combustible hipereespacial, intents però que sempre acaben en fracàs. Aquests reiterats vols, que el fan saltar momentàniament al futur, fa que quan torni pugui observar amb recança totes les successives etapes evolutives de la seva millor amiga, Alisha: el seu casament, la seva maternitat, el seu envelliment, la seva mort i, després, com creix la seva descendència.

Però quan Lightyear aconsegueix reeixir amb la hipervelocitat, no pot aterrar al camp base ja que els seus companys han activat un escut protector per defensar-se del setge d’uns robots comandants per un misteriós Zurg. Condemnat a la intempèrie, Lightyear troba un tercet de revoltats contra els robots, un grupuscle d’allò més singular, un grup heterogeni d’arreplegats, però de provada eficiència i, entre els quals, sorgeix la guerrera Izzy, néta d’Alisha.

A partir d’aquí el film entra en el terreny de les paradoxes temporals i comença una altra pel·lícula més enrevessada i menys interessant, que porta a Lightyear a lluitar contra una versió de si mateix en un temps futur. Una cinta d’animació de ciència ficció molt aconseguida a nivell tècnic i visual, també una proposta divertida i simpàtica, amb moments molt aconseguits, com tot allò que té a veure amb un gat robot, Sox, regal pòstum d’Alisha a Lightyear.

Aquest film, que en les seves giragonses pel metavers crec que despistarà als més menuts, incideix també amb un cinema de valors com la defensa de les relacions de parella del mateix sexe, la refutació de l’individualisme èpic i estèril i, en definitiva, un alegre cant al treball en equip. Per acabar, recordar que aquest film està disponible també en versió doblada en català en alguns cinemes.