La droga mòbil

Estem caient en una dependència excessiva del mòbil
Estem caient en una dependència excessiva del mòbil | Craig Adderley/Pexels

Ja fa temps que penso que estem enganxats, com si es tractés d’una droga, al mòbil. En aquest petit aparell hi tenim de tot i ja no en podem prescindir, ni que volguéssim. M’agrada el progrés i tots els invents i descobriments que al llarg dels anys ens han facilitat la vida, sobretot a les dones, des de la màquina de rentar fins a les noves tecnologies. Vaig tenir el primer mòbil el 96, regal familiar, que em va permetre estar connectada en tot moment amb ells,  els amics i la feina. Ara amb un portàtil i un mòbil es pot treballar des de qualsevol lloc. Tenim tota la informació i desinformació que volem a disposició i que massa vegades no tenim temps de contrastar. 

Ens espia i ens porta cap a on vol. Nosaltres hem de ser els amos del mòbil i no a l'inrevés!

Estic absolutament a favor del mòbil perquè té molts avantatges, però darrerament, estem caient en una dependència excessiva, mirem si és a la bossa, a la butxaca, a la mà o sobre la taula. Tant en reunions socials, de feina o en trobades familiars i d’amics. Un ull al mòbil i l’altre a l’entorn. A vegades em pregunto, i el cap on és? Ara els mòbils són com petits ordinadors on pots fer de tot. Però trucar als amics i parlar amb ells no ho fem gaire sovint. És una desesperació si te’l deixes a casa o no saps on el tens. També ens han creat la necessitat de canviar sovint d’aparell per tenir el darrer model, sense reflexionar si el necessitem o no, ni en cap mena de reciclatge. Com una droga de la qual n’esperem satisfacció constant i immediata sense pensar en els efectes secundaris. També és un perill conduir, caminar, travessar carrers...  pendents del mòbil. Hi estem enganxats, com una droga que ens domina, ens espia i ens porta cap on vol. Nosaltres hem de ser els amos del mòbil, no a l’inrevés!