Sardanes, punt i final

La porta d'entrada al casal de barri Cardener
La porta d'entrada al casal de barri Cardener | À.G.P.

No se sí dir que estic cansada o farta, però més aviat és farta. Aquestes línies són a títol personal. El Casal de barri Cardener no es mereix el que li està passant. Jo podria dir moltes coses de les quals es va parlar el dia que oficialment es va comunicar al professor de les sardanes del canvi de modalitat del taller. No tot és blanc ni negre, però qui s'atreveix a qüestionar com es gestiona el Casal sense saber res més de la casa que el que li han explicat és ser molt agosarat, però evidentment tothom es lliure de dir el que li sembli. 

Qui s'atreveix a qüestionar com es gestiona el Casal sense saber res més que el que li han explicat és ser molt agosarat

A raó de diversos comentaris que s'han anat fent públicament a través d'aquest mitjà de comunicació deixaré clar una vegada més algunes qüestions.

1.- Tots els tallers del Casal que havien estat gratuïts en el seu moment van passar a ser de pagament amb certa revolució per part dels talleristes que van decidir que els hi convenia personalment, quedar-se o deixar-lo. El taller de sardanes es va gestionar com es va gestionar i va quedar com va quedar, fora de la normativa de la casa i amb un greuge comparatiu amb la resta dels altres tallers de voluntaris en aquell moment. 2.- De la necessitat de passar el taller de sardanes a la modalitat de pagament feia molt de temps que se'n parlava, per regularitzar tots els tallers en la mateixa línia, i el personal del taller ho sabia perfectament. 3.- El Casal de barri Cardener té un conveni de gestió cívica amb l'Ajuntament de Gràcia i té el deure de vetllar pel seu bon funcionament, el més important, el tema econòmic. De l'aportació del Districte i les entrades per a fer tallers la partida econòmica més rellevant de despesa són les nòmines mensuals de les persones treballadores, això és sagrat i s'ha de complir. La gestora no necessita aclariments perquè fa un grapat d'anys que coneix les tripes de la casa. La Junta gestora fins ara mai havia tingut una Presidenta. 4.- La catalanitat i el país hi són presents al Casal, ningú és més català que el tallerista de la classe del costat. Mai s'ha dit no voler mantenir el taller, s'ha parlat d'adequar-lo a la resta de tallers i s'ha informat de possibilitats per continuar, però sempre seguint el tarannà dels altres tallers.

5.- De persones voluntàries n'hi ha moltes al Casal, a la junta gestora i a les juntes de les altres tres Entitats, encara n'hi ha que van gestionar poder obrir aquest espai fa 20 any i continuen fent voluntariat el 2022. Els voluntaris i voluntàries són això, voluntariat, no cal penjar-se cap etiqueta perquè és una decisió personal que aporta normalment benestar a la persona, assumint que mai tot és de color de rosa. 6.- Hi ha moltes persones que són àvies i avis, mares i pares al Casal i fan moltíssimes coses arreu del Districte i el país sense aixecar polseguera. La discreció és una virtut. 7.- En aquest moment assumeixo la Presidència del Casal d'acord amb el nostre conveni regulador juntament amb l'Àngel Martin i en Gerard Gil i puc dir que especialment amb l'Àngel Martin, Tresorer, hem sumat esforços per a superar tots els problemes econòmics que s'han generat com a conseqüència de la Covid i a poc a poc anem endreçant, punt per punt, perquè el Casal continuï sent un lloc per a relaxar-se i equitatiu per a tothom. 8.- Sembla que hi hagi alguna cosa més que les discrepàncies per un taller de sardanes).

Marta Mulet, veïna de Gràcia