Per molts anys, Albert!

Albert Musons (1952-2007)
Albert Musons (1952-2007) | Gerard Maristany

D’estar entre nosaltres, l’Albert Musons compliria 70 anys el proper 19 de juliol. És una xifra prou rodona i important com per dedicar unes línies a una de les figures més significatives per a molts de nosaltres. La rellevància d’en Musons ve donada per molts factors: amic dels seus amics, compromès amb unes idees polítiques, fundador de diverses iniciatives gracienques, profund coneixedor de la història de la Vila, apassionat de la seva feina –el periodisme– i responsable d’una de les carteres més importants al Districte, la de Cultura. 

L'Albert era un cercador constant de la unitat i del consens

A unes quantes persones l’Albert ens va honorar amb la seva amistat, i jo en soc un dels afortunats. Una relació polièdrica, que va des de la família fins a confidències compartides, des del Port de la Selva fins al carrer Sant Joaquim –seu de la revista Carrer Gran–, passant per assemblees d’agrupació, caps de setmana plegats, per dinars i per sopars, ja que ell era un amant de la bona taula. 

Ens va transmetre una sèrie de lliçons i de valors, d'alguns dels quals anem mancats darrerament

Sense adonar-se’n, ens va transmetre una sèrie de lliçons i de valors, d’alguns dels quals anem mancats darrerament, com ara el respecte per qui pensa diferent. No hi ha idees pitjors ni millors, senzillament hi ha opinions que s’han de defensar amb l’ús de la paraula i de l’argumentació. No hi ha catalans o graciencs més o menys bons, hi ha persones que malden per un país amb més qualitat de vida, de la mateixa manera que hi ha ciutadans que treballen per uns barris més habitables, independentment de quants cops al dia repeteixin les paraules Catalunya o Gràcia. En aquest sentit, l’Albert era un cercador constant de la unitat i del consens, de fet, la seva figura en si mateixa n’és un bon exemple, doncs desperta unanimitat positiva parlis amb qui parlis. 

Aquest escrit, encara que ho pugui semblar, no té per finalitat fer un panegíric fàcil, ni fer un exercici de nostàlgia, ni fer-li l’enèsim homenatge. Senzillament vol llançar als quatre vents, perquè estigui on estigui ens senti, un crit d’alegria i de desig: «Per molts anys, Albert!».

Xavier Barberà, exconseller de Cultura de Gràcia