Abús d'autoritat de la GUB al Jardí de l'Alzina

Arribada de bidons d'aigua, la setmana passada al jardí de l'alzina
Arribada de bidons d'aigua, la setmana passada al jardí de l'alzina | A.B.

El matí del 31 de maig, dues mares de Salvem l’Alzina i els nostres fills érem al Jardí pintant un bagul de joguines i fent hotels d'insectes per l'espai abans d'anar a l'escola. Sense malícia, la canalla va fer un gargot al mur de protecció de les Casetes, amb la dissort que just passava la Guàrdia Urbana. Recordo dir: us renyaran, donada la poquesa del gest i la de pintades en els murs (ni patrimoni ni equipament) al llarg dels quasi 4 anys de lluita veïnal. El que no imaginàvem és el que va succeir. 

Tinc la consciència tranquil·la: sé diferenciar què és just. I dono la cara. Al contrari d'ells

Mentre un dels agents es quedava a l'entrada, l'altre va venir increpant-nos que qui ens pensàvem que érem i que el que fèiem era il·legal. Vam dir-li som del col·lectiu, tenim un conveni d'ús de l'espai, fem un taller amb infants... Ni cas. Va exigir els DNI. Jo li vaig dir que m'havia deixat la cartera a casa i em va amenaçar amb endur-se’m a comissaria. Eh? No fem res dolent, els nens sols han fet un guixot... "¡¿Me llevo a tu hijo?!" va exclamar. "¡Pues me llevo al menor!" repetia amb agressivitat. 

Vam calmar els fills (atemorits) fent-los seguir amb la manualitat, i davant l’actitud bel·ligerant i la impossibilitat de comunicar-nos (ja que l’home ni raonava, ni escoltava) vaig intentar contactar telefònicament amb les persones del Districte de Gràcia amb qui portem anys col·laborant. En sentir que trucava a l'administració, va dir (cito literalment): “¿Ah sí? Pues llamo yo a mis superiores también. ¡Ahora sí que os vais a enterar!" I al cap d’una estona, mentre ell seguia intimidant-nos (“malas madres” etc), amb el casc i la visera de sol en tot moment (mitja cara tapada), van arribar els reforços: 6 agents més de la GUB, 2 dels quals es van dirigir a nosaltres amb un “me han dicho que hay un conflicto con el compañero y que os habéis negado a identificaros”.

La quitxalla va començar a plorar. Jo també. I, mentre, l’agent reia dient que fèiem “teatro”. Tot i la crisi d’angoixa, vaig explicar la situació a un GUB (que coneixem d’altres visites a l’espai). A tu, que ets pare, et sembla normal?, li deia. Algunes de les respostes van ser: “En el cos hi ha tota mena de gent, com a tot arreu” i “No volem que ens veieu com l’enemic”. A això últim vaig contestar: Doncs amb _____ com aquest, ho teniu difícil. (Espòlier!)

Quan altres “compañeros” se l’enduien, ja que tornava a escridassar-nos, vaig preguntar al superior com denunciar-ho i em va remetre a Districte a omplir una instància. I això vaig fer l’endemà. Però (vet aquí un nou gir de la història): un mes després, encara esperant alguna mostra de suport o desgreuge del Districte o la Conselleria de feminismes (BCNenComú), m’arriben dues multes: graffiti a equipament i increpar als agents. (Vam donar les dades a qui va demanar-les bé, amb l’excusa de redactar un informe...) I au: dues sancions (550€), que puc recórrer (creuant els dits que es faci justícia) o pagar amb reducció 162€. A títol personal, i amb l’ajut del col·lectiu, assumeixo la meva part de responsabilitat com a mare pel que fa al gargot del meu fill, i plenament per haver dit és complicat no percebre la GUB com l’enemic amb _____ com aquell en el cos (ni jo ni els testimonis recordem que l’insultés; a la multa posa “malparit”). Però és que se n’ha de ser o estar per tractar dones i infants així... O molt amargat. Ara, ja el compadeixo. Perquè jo tinc la consciència tranquil·la: sé diferenciar què és just. I dono la cara. Al contrari d’ell (i els altres 6 agents) o els del Districte de Gràcia que li permeten actuar amb impunitat al barri (abús de poder + corporativisme + polítics “quedabien”=), sancionant a qui buscava el diàleg. A tots us dic el mateix que a ell al jardí, aquell dia: us hauria de caure la cara de vergonya.

Teresa Roig, membre de Salvem l’Alzina i Les Casetes d’Encarnació