Derrota

La societat no sembla haver aprés absolutament res de la pandèmia
La societat no sembla haver aprés absolutament res de la pandèmia | À.G.P.

El gran Francisco Casavella, novel·lista, articulista i millor artesà de les lletres, ens avançava el 2008 que potser tot i tothom estem ja acabats des de bon començament i que el signe dels temps és que tot sembli canviar perquè tot continuï igual. Casavella tenia un xic de místic i visionari i una elegància que projectava atmosferes i radiografies de l’ànima humana que ja voldrien moltes de les mediocritats amb què acostumo a trobar-me de tant en tant a les góndoles de les llibreries.

La retransmissió dominant d’informació ha donat lloc a que siguem pastura d’un adotzenament molt inquietant

Va morir prematurament quan encara li quedava molta teca per escriure. Me’l puc imaginar representant avui dia contextos que actualment son un filó com és el dolor d’una perifèria social i geogràfica engolida pel contínuum de crisi (crisi 2008, pandèmia, actual guerra geoestratègica mundial) i cada cop més perillosament a prop d’assemblar-se al mite (real) dels rednecks amb les seves feines cada cop més precàries, les seves drogues barates i el perill del feixisme sobrevolant els seus cervells sense esperança.

Són els derrotats d’una societat que no sembla haver aprés absolutament res de la pandèmia que ens ha tocat viure com apreciava molt encertadament el també escriptor i artesà de les lletres Eduard Márquez a l’entrevista del Diari Público de fa pocs dies. La retransmissió dominant d’informació en mitjans i xarxes sota un halo de confusió, mentides i interessos amagats ha donat lloc a que siguem pastura d’un adotzenament molt inquietant. Una roda que impulsa a molts a renunciar al canvi i a deixar-nos anar. Una derrota que no sembla tenir fi.