"Rosó, llum de la meva vida" va néixer a la Plaça del Nord

Cartell retrospectiu del sainet 'Pel teu amor' al Teatre Tívoli
Cartell retrospectiu del sainet 'Pel teu amor' al Teatre Tívoli | Arxiu

Aviat es compliran 100 anys de l’estrena d’una de les peces musicals més conegudes arreu del Principat: Pel teu amor, més coneguda com Rosó. El 21 de desembre de 1922 s’estrenava al Teatre Tívoli l’obra escènica en dos actes amb el mateix nom, que va passar sense pena ni glòria, però un dels seus fragments seria un dels temes més populars i sentits del repertori en català. Els versos els havia fet l’escriptor Miquel Poal-Aregall (1892-1935) i la melodia Josep Ribas i Gabriel (1882-1934). 

Avui la figura de Josep Ribas és totalment desconeguda, però és hora de rehabilitar la figura del creador de 'Rosó'

Del lletrista tenim ben documentada la seva vida i obra; però del músic, ben poca cosa. Així i tot, el que tenim està molt lligat a la Vila. Segons sabem, Josep Ribas va néixer a Gràcia el 29 de juny de 1882, al número 13 de la Plaça del Nord. Els seus pares eren Joan Ribas i Teresa Gabriel, que regentaven un forn a la mateixa plaça i eren nadius de Sant Medir i Guissona, respectivament. La família vivia al primer pis de la finca, per tant és probable que el forn estigués als baixos del mateix número. 

Per tant, el compositor de Rosó va viure els primers anys a la Plaça del Nord, segurament ajudant al negoci familiar a la mateixa plaça i a prop dels Lluïsos de Gràcia. Posteriorment, Ribas es va casar amb Mercè Pla i Mesquida a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la Plaça de la Virreina, el 28 de desembre de 1903. Això fa pensar que encara residia a la Plaça del Nord o, en tot cas, continuava a Gràcia. Llavors encara figurava com a jornaler i no havia assolit el renom que assoliria després com a músic.

A partir d’aquí li perdem la pista; però neix com a artista. Un humil jornaler gracienc va esdevenir personalitat del món musical català: escriu cançons, obres escèniques i peces ballables, dirigeix a teatres, cinemes i sales de ball, dona lliçons de música... i assoleix la immortalitat quan Rosó esdevé tema immortal des de l’estrena, cantat per Emili Vendrell i molts més, a través de generacions durant 100 anys.

El seu darrer domicili estava lluny de Gràcia, al carrer Rocafort, 78, a l’Esquerra de l’Eixample. Allà moriria el 31 d’agost de 1934, als 52 anys, per una pneumònia. Va deixar vídua en segones núpcies, Alicia Cantini (natural d’Itàlia), i dues filles, Liria i Tais. Fou enterrat al cementiri de Les Corts, però ja no es conserva el nínxol original.

Avui la figura de Josep Ribas és totalment desconeguda. Cap placa, monument o via urbana el recorda; tampoc a Gràcia, el seu barri natal. Ni tenim cap foto seva, ni del forn familiar. Per això, cal recuperar la figura d’un gracienc de renom, autor d’un tema líric que continua ben viu a la memòria de molts catalans.

Ara que el Rosó compleix 100 anys, consolidat i conegut per tothom, és hora de rehabilitar la figura del seu creador i una primera passa seria recordar la seva vinculació amb la Vila. I per començar, seria just col·locar una placa a la Plaça del Nord, allà on estigué la casa on Josep Ribas va néixer i va viure els primers anys. Perquè allà va néixer qui va crear el Rosó de la seva vida.

Manuel Garcia Gargallo, doctor en Història Contemporània