Jaime de Córdoba, natura, història i escultura

L'obra de Córdoba, al Museu Monjo de Vilassar de Mar
L'obra de Córdoba, al Museu Monjo de Vilassar de Mar | R. Casalé Soler

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

Fa un any i mig que es va inaugurar la galeria Art Enllà (Sant Pere Màrtir, 15). El primer artista que hi va exposar va ser l’escultor Jaime de Córdoba (Barcelona, 1961) -que té l’estudi a Gràcia i resideix a Palau Savardera-, de la qual L’Independent de Gràcia en va fer ressò. Ara, mostra els seus treballs al Museu Monjo de Vilassar de Mar a través d’una trentena de peces, entre escultures i dibuixos. 

El protagonisme dels arbres rau en el fet que li recorden la seva infantesa

Jaime de Córdoba exerceix de professor titular de Dibuix i Escultura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. El seu interès per l’escultura li ve del seu avi matern Manel Benedicto, que té diverses obres d’estil clàssic en espais públics de Barcelona. L’artista no sols treballa l’escultura, sinó també el dibuix, la pintura i la instal·lació. La seva primera exposició va ser a l’any 1981 a la galeria Sant Gervasi de Barcelona. El 1985 va obtenir una beca d’escultura de la Fundació Güell. Sol treballar amb diversos materials: bronze, ceràmica, ferro colat i forjat, fusta, pedra i mixta. 

Respecte a l’exposició del Museu Monjo, 'Línies d’aire i vent', el seu comissari Jaume Vallverdú senyala que “ens trobem davant d’un artista de vasta cultura, força i creativitat que combina amb una enorme sensibilitat, capaç de crear allò que en escultura és més difícil de fer amb encert, combinar materials diversos en una sola peça, sense que aquesta perdi la seva unitat”. I això és precisament el que observem en aquesta mostra, ja que treballar amb materials diferents no és gens fàcil, sobretot si no es vol caure en allò superficial. Els temes preferents són la natura -els arbres principalment, el mar, els rius, els núvols-, i el món de l’art -personatges mitològics i reals, a més d’animals-, la literatura -homenatges a poetes, escriptors- i la música. El protagonisme dels arbres rau en el fet que li recorden la seva infantesa, així com també el viure a l’Alt Empordà. Precisament hi ha una peça de ferro colat i fusta que explica perfectament el seu interès pel paisatge, 'La cadència verda' (Di sotto in sú), on apareix un arbre que sembla que caigui damunt d’un diminut personatge que es troba sota ell, però també podria ser que el volgués protegir, com si l’individu estigués situat en un abric o cova. 

Les seves escultures recorden a Apel·les Fenosa, que fusionava la figura femenina amb la natura, o el que és el mateix, el procés de metamorfosi per crear una nova forma de vida. Jaime de Córdoba no les fusiona, sinó que la figura, sigui masculina o femenina, va acompanyada d’un element extret de la naturalesa com per exemple una branca que porta a la mà un personatge mentre va llegint, tal com podem observar a l’escultura de pedra i fusta Ganarás la luz -Homenatge al poeta León Felipe- o Canto a Laurana, de fusta i ferro forjat, on una dona amb un vestit que li cobreix tot el cos ens està observant detingudament. Totes dues escultures són de mida humana.

Les escultures de Córdoba, al Museu Monjo de Vilassar de Mar