Els fonaments de la Festa

Preparació del guarnit de plaça de la Vila
Preparació del guarnit de plaça de la Vila | Isabel Palazón

Aquest article d'Esteve León, vicepresident de TRAM, i el de Josep Fornés, activista i exdirector del Museu Etnològic (Davant la burocratització de la festa popular, cal un pensament sensible), són fruit d’una conversa entre els autors després dels darrers esdeveniments sobre l’organització de la Festa Major d’enguany en la gestió de la Plaça del Folk a la plaça del Sol. Tot i que cadascun d’ells recull l’opinió de qui els signa, les reflexions són compartides.

Per què serveixen les festes? Les respostes són múltiples però antropòlegs i etnòlegs sempre esmentaran alguns dels següents factors: la disrupció entre el treball (dur) i l’oci, la creació d’elements de socialització i cohesió social (que també poden ser vàlvules d’escapament de la tensió social), la creació col·lectiva de rituals compartits que generen identitat comunitària, etc...

Gràcia és la primera festa major urbana deslligada d’arrels rurals

Quan un dels trets distintius d’una festa suposa una singularitat significativa respecte les del país o del món esdevé una referència general. És el cas de la Festa Major de Gràcia. De la cinquantena de festes tradicionals declarades d’interès nacional i del subgrup festes majors la de Gràcia té una característica que la fa única. És potser la primera festa major urbana, totalment deslligada de les arrels rurals que en el seu origen impregnen la festa gran dels pobles. La transició de Sant Isidre a la Mare de Déu d’Agost –segle XVIII, segle XIX- escenifica molt bé aquest trànsit.

La cultura tradicional –popular- contràriament al que molta gent pensa té autoria encara que no sigui coneguda o reconeguda. I les pràctiques que s’han consolidat al llarg de la història són vives perquè, tot i mantenir els seus trets essencials, evolucionen a moltes aportacions diverses. És també el cas de Gràcia. La singularitat de la festa no són només les seves manifestacions externes, el seu contingut i les seves formes, és també la seva organització. L’origen de la morfologia de la Festa Major actual probablement es remunti uns 45 anys enrere, just en el moment de la reapropiació democràtica després de la misèria franquista.

En aquest període s’ha anat consolidant el model i el format a partir de la reconstrucció de l’organització de les comissions de carrer que culmina l’any 2009 amb la creació de la Fundació, el creixement extraordinari de les colles de cultura popular amb la seva pròpia organització de coordinació i la participació d’algunes entitats –aquelles que ho han volgut-. Fundació, Coordinadora i Entitats Culturals, per aquest ordre, constitueixen el canemàs organitzatiu de la festa. I quin és el paper de l’Ajuntament? Doncs, subsidiari. Ha de garantir els serveis públics necessaris; ha d’assignar els recursos disponibles –al capdavall provinents dels impostos de la ciutadania gracienca- i, en alguns casos i a demanda de l’organització cívica de la festa, assumir algunes propostes que puguin complementar o innovar algun dels seus continguts.

Per a fer això calen tres criteris bàsics: coneixement, sentit, sensibilitat. Només el coneixement profund de les arrels i el desenvolupament de la festa permet idear noves propostes que no la desvirtuïn o assimilin a qualsevol festa major de qualsevol indret. I qualsevol proposta ha de tenir un propòsit, una finalitat –conjuntural o estructural- que sigui congruent amb el relat de la pròpia festa. I per descomptat la sensibilitat necessària perquè l’activitat i la finalitat sigui capaç d’integrar-se simbiòticament amb el teixit organitzatiu viu de la Festa Major.

Esteve León, vicepresident de TRAM