Xavier Nogués, un artista polifòrmic

L'obra de Xavier Nogués, al Palau d'Antiguitats
L'obra de Xavier Nogués, al Palau d'Antiguitats | Cedides

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

Recentment s’ha celebrat a la galeria Palau Antiguitats (carrer de Gràcia, 1) l’exposició 'Alliberar Xavier Nogués', un conjunt de dibuixos, gravats, il·lustracions, cartells, llibres, ex-libris, vidres esmaltats i ceràmiques de l’artista noucentista Xavier Nogués (Barcelona, 1873 – 1941), considerat com un dels màxims exponents del dibuix a Catalunya. L’obra de Nogués s’ha centrat principalment en mostrar, des d’una vessant  irònica, satírica i humorística, tot el que passa al seu entorn a través de les seves caricatures, que tenien un gran reconeixement. Els seus dibuixos es van publicar a les revistes més importants de l’època, com ara Papitu -on signava amb el pseudònim de Babel- i Picarol, o a La Publicitat, entre d'altres publicacions. Com a pintor muralista va intervenir en diferents espais de la ciutat, cas de las Galerías Layetana, on va decorar el seu interior amb pintures al tremp, així com a les parets del despatx de l’alcaldia de Barcelona.

Nogués està considerat com un dels màxims exponents del dibuix a Catalunya

Respecte a l’exposició, segons Joan M. Minguet, historiador i crític d’art i autor del catàleg, la mostra allibera l’artista “ni que sigui momentàniament de la posició en què l’han situat els seus intèrprets més rellevants. No pas per impugnar a l’engròs les seves aportacions, sinó per fer-nos preguntes des de la nostra contemporaneïtat que els autors precedents no van fer-se, perquè no podrien o no volien”. A més, Minguet qüestiona que Nogués fos noucentista o modernista, sinó que creu que el seu treball és totalment autònom i singular, o sigui des d’una vessant “poliforma” i amb diferents registres. Les peces exposades pertanyen al període 1910-1937, la seva època més important. L’obra gràfica està present a través d’aiguaforts, aiguatintes, puntes seques i litografies, amb escenes de la vida quotidiana, la majoria d’elles amb persones que estan disposades en diferents actituds com si es tractés d’una mena d’homenatge a algunes obres d’artistes significatius de la Història de l’Art, com per exemple Les tres gràcies, La ben plantada i La gallina cega. Tanmateix, el tema dels cavalls hi és present amb obres com Metge rural, Caravana, Curses de cavalls i Cavall apocalíptic, principalment. També adquireixen importància peces on mostra a l’home com un quadrumà, o sigui un home gos. Hi ha una sèrie de litografies on es veuen diferents maneres de representar a l’home, com ara un espantaocells, un caçador de garses o un domador d’ocells.