Calor i soroll

Les obres a l'antic solar de Quiron van començar al juny
Les obres a l'antic solar de Quiron van començar al juny | À.G.P.

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

No sabem si aquesta onada de calor que hem experimentat aquest juliol serà una excepció o la norma habitual en els nostres estius a partir d’ara. Els efectes del canvi climàtic són evidents i així ho hem pogut experimentar aquests dies. Molts de nosaltres no tenim les cases aïllades ni tampoc preparades per fer front a temperatures extremes, pel que no ens queda altre remei que obrir totes les finestres de casa per poder captar el mínim corrent d’aire, per petit que sigui. Pels que, com jo, vivim a prop del solar de l’antic Hospital Quirón, on s’han posat en marxa les obres de la construcció del nou edifici, obrir les finestres ens suposa aguantar des de ben d’hora al matí el soroll de tot tipus d’equipaments, des de la taladradora que es pot estar hores taladrant sense picar, fins a la grua que pita incansablement quan es mou, entre d’altres sorolls generat per la maquinària de  l’obra.

Arriba a ser insuportable estar-se a casa i aguantar tots aquests molestos decibels

De veritat que arriba a ser insuportable estar-se a casa i aguantar tots aquests molestos decibels durant tantes i tantes hores. En el meu cas, que tinc opció a teletreballar, resulta impossible concentrar-se o fer reunions telemàtiques tenint les finestres obertes. Si les tanquem, correm el perill de directament tenir un cop de calor, ja que aquests dies l’ambient era insuportable. I pels que tenen aire acondicionat, no vull ni pensar la factura que rebran aquest mes, per no parlar del que representa a nivell de sostenibilitat el fet de tenir tantes màquines endollades.

Entenc que les obres s’han d’executar, que requereixen d’uns moviments de terres i tot s’ha de fer amb la seguretat requerida, però algú de l’ajuntament podria venir a medir els decibels que els veïns hem d’aguntar durant dies, setmanes, mesos i segurament anys? Potser a partir de llavors algú podria plantejar alguna mesura de conciliació. Amb sort, podrem descansar a la nit, sempre i quan no passin brètols cridant, quan no sigui dijous i el club de tennis proper es dediqui a fer concerts amb la música a tot drap, i quan no passi el camió que recull els trastos I els seus operaris es dediquin a tirar-los com si fos una competició de veure qui la lia més grossa.

C. Sánchez