Mercat nou, nom nou

L'estructura del Mercat de l'Abaceria Vell, envoltats de cartells reivindicatius
L'estructura del Mercat de l'Abaceria Vell, envoltats de cartells reivindicatius | À.G.P.

D’ençà que el Mercat de l’Abaceria va engegar estada al passeig de Sant Joan s’ha encès un fort debat sobre la configuració que ha de tenir el nou equipament. Com que a Gràcia hi predominen les places dures, molts veïns demanen de reduir la superfície del mercat i dotar d’espai arbrat aquest punt del barri. Fins i tot n’hi ha que, directament, reconvertirien tota l’illa en una plaça verda.

Atarazanas, Palacio de los Deportes, Mercado Abacería Central, Plaza Real. Així era la Barcelona de començaments dels setanta. Què va passar amb el nom del nostre mercat?

És obvi que el mercat no desapareixerà, però l’enderrocament total de l’antic edifici i el retorn a una mena de nou quilòmetre zero on es pot parlar de tot, possibilita l’obertura d’un altre debat: el del nom de l’equipament. Ara és un bon moment per a parlar d’una anomalia lingüística fossilitzada al cor de Gràcia.

Atarazanas. Palacio de los Deportes. Mercado Abacería Central. Plaza Real. Així era la Barcelona de començament dels setanta pel que fa a noms d’instal·lacions municipals i nomenclatura viària. L’any 1979, quatre anys després de la mort del dictador, s’aprovava l’Estatut de Sau i el català tornava a ser oficial. S’acabaven quatre dècades de prohibició de la llengua en àmbits com l’administració, l’escola o la retolació de l’espai públic. L’ajuntament va tirar endavant el Nomenclàtor 1980 de les Vies Públiques de Barcelona i els carrers -i tots els equipaments de la ciutat- van tornar a denominar-se en la llengua pròpia del país. Tornàvem a tenir drassanes i veiem escrit Palau dels Esports a les entrades dels concerts.

Què va passar amb el nom del nostre mercat? Com deportes, atarazanas o real, abacería és una paraula castellana que, tanmateix, cap ajuntament no ha volgut normalitzar i continua designant l’equipament municipal. Abans amb accent, ara sense.

Tret d’algun afeccionat a les llengües, la majoria de graciencs desconeix el significat del terme, un fet que no deu passar amb cap altre mercat de la ciutat. Abacería és pronunciat amb seguretat i d’una tirada, però per al ciutadà mitjà és només una seqüència fonètica, cinc síl·labes que s’associen a l’espai i poca cosa més.

Normalment els mercats porten el nom de la vila o barri que abasteixen (Sant Andreu, Clot, etc), de la plaça que els acull (Llibertat) o de la referència viària que tenen a la vora (Lesseps, Boqueria).

Abacería en unes altres latituds vol dir ‘parada o botiga on es venen al detall oli, llegums seques, bacallà, etc’. A banda d’una mostra de subordinació lingüística flagrant, Mercado Abacería Central no deixava de ser, doncs, un nom genèric, purament logístic, d’una fredor important si es comparava amb Llibertat i Revolució, els espais on fins llavors es feia mercat a Gràcia i que, lògicament, prengueren el nom de les places.

Quant al terme central, que tanca el nom oficial del mercat, degué caure com una nova gerra d’aigua freda als contraris a l’annexió de 1897, ja que la centralitat geogràfica aquí brandada ho era -i ho és- en relació a la Barcelona gran.

En una situació de normalitat política i lingüística el mercat que substituí el de Revolució i s’instal·là en aquesta illa l’hauríem anomenat com hem fet a la resta de la ciutat i del país. Potser en diríem Mercat de la Travessera, un nom lligat al barri ja de molt antic i que avui entendria tothom. Encara hi som a temps.

Frederic Perers, dissenyador i artista visual