Les lluites internes

Pancarta veïnal per les escales a Baixada de la Glòria, aquest dimecres
Pancarta veïnal per les escales a Baixada de la Glòria, aquest dimecres | À.G.P.

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Al final dels anys setanta en el cúmul de barris que més tard serien anomenats com a Nou Barris, les lluites intentaven ser directes, globals i transversals per tal d'assolir resultats per a tothom, aquests resultats eren la millora de la qualitat de vida de les persones. També la millora de serveis bàsics com ara el transport o les condicions higièniques i sanitàries. Per aquest objectiu fèiem boicots, tallàvem carrers dia a dia setmana a setmana i organitzàvem assemblees de veïns. Fins que van arribar els fragments polítics que les van intentar ideologitzar i controlar.

Ara en aquests barris les lluites jeuen somortes i estabornides pel pes demagògic del lerrouxisme però, no ens oblidéssim pas que aquesta terrorífica pràctica malauradament també s'utilitza dins el convuls món de les esquerres. Pels sinuosos avatars de la vida darrerament m'he involucrat molt a la històrica i magnífica vida de Gràcia, i constato amb horror que l'abans esmentat sempitern error de l'esquerra i de la meta-esquerra continua vigent amb intencions constants de tòxica infiltració dins el més profund interior de les entitats socials, veïnals, contestatàries i reivindicatives que, en principi haurien de ser en benefici de tothom.

Les lluites no es teoritzen, la teoria no és cap conquesta. La conquesta és el resultat de la lluita diària, sense prejudicis, en molts dels casos dels autoanomenats i autoproclamats líders indiscutibles. La conquesta no és enfrontament gratuït i pervers. Dinamitar i atomitzar el fabulós moviment social existent és bàsicament abjecte. Tan abjecte com inútil car els moviments sempre es renoven.

Antoni Garcia Iranzo