Anem al cine

Vianants davant de l'entrada dels Cinemes Verdi
Vianants davant de l'entrada dels Cinemes Verdi | Arxiu

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Una de les primeres pel·lícules que recordo veure als Verdi va ser una del Nani Moretti, on es passava mitja peli en vespa per Roma. Fa tants anys que no vull ni fer el càlcul. Han vingut moltes més al llarg de tot aquest temps, amb períodes més gafapastils i d’altres més blockbusters, perquè no tot a la vida són plànols seqüències de 15 minuts. Confesso que la meva fidelitat a les sales de cinema no sempre ha estat absoluta però  sempre he defensat que no existeix un lloc millor per gaudir-ne, malgrat les crispetes, els refrescos i la mala educació d’alguns. Igual que la literatura, el cinema ens permet viure mil vides i amplifica les nostres vivències, expectatives i anhels. Sense ell tot seria més gris i trist.

No existeix un lloc millor per gaudir del cinema que les sales, malgrat les crispetes, els refrescos i la mala educació d’alguns

El Verdi és una sala gracienca que ha traspassat totes les fronteres. Però en el seu territori d’influència ocupa els primers llocs d’espais de referència, dels que fan que un barri o una ciutat sigui com és. A Gràcia, n’hi ha uns quants.

És fàcil constatar que els Verdi han arribat molt més enllà de les fronteres de la Vila. Ho diu la persona que va agafar les rendes del projecte en el seu moment més crític, quan els números vermells van fer saltar totes les alarmes. Perquè el carrer Verdi no es podia permetre perdre els Verdi. La notícia es va estendre ràpid (la va donar en exclusiva aquest setmanari, per cert) i la resposta de comerços i altres agents culturals i institucionals va ser un indicador clar per a l’empresa que estava disposat a remuntar-los. Gràcia té la sort de tenir els Verdi. I també de tenir els Girona i una llarga llista d'ateneus i espais que programen cicles de tota mena i per a tots els colors. Cine de barri, del bo.