Manual d'empatia

L'empatia, clau en les relacions interpersonals
L'empatia, clau en les relacions interpersonals | Pexels/Anna Shvets

Al llarg dels últims dos anys i mig ens hem vist amb comptagotes. Que si la pandèmia, que si la feina, que si la maternitat. Ara som cara a cara i això em fa feliç. Amb una cervesa entre les mans. Ella una IPA, per mi una més aigualida, les dues amb alcohol. Arribades a certa edat, aquesta és sempre la millor prova per saber sense parlar-ho que no estem embarassades.

M’he trobat davant del mirall, fent mal a qui més m’estimo

No estic preparada pel que vindrà. Al primer glop, ella s'obre en canal. M’explica el que no he estat capaç de veure durant tots aquests mesos. Que si no ens hem vist més no és pels horaris impossibles, sinó per una ferida oberta que ha estat supurant sense jo saber-ho. Rebobina fins la tardor de 2019 per transportar-me al moment que vaig anunciar-li el meu embaràs. Un tràngol.

La meva prenyamenta va arribar en el pitjor moment per la nostra amistat. Ella era a l’infern de massa intents frustrats de quedar-s’hi, de tractaments hormonals infructuosos emocionalment devastadors. Així ho acabava d’explicar. I jo, incòmoda, no podia no compartir-li la meva notícia. Vaig fer-ho just abans de marxar, com vaig poder, amb tanta amargor que la reacció va ser explicar-li com si res. Amb tant poca traça que li vaig partir l’ànima.

Aferrada a la birra, l’escolto atònita, culpable. “No puc saber què sents si no m’ho dius. Era tan senzill com dir, no sé com afrontar-ho, sé que per tu no és fàcil”. El pitjor va ser no adonar-me’n. No saber-la acompanyar després. Immediatament em disculpo, em cabrejo amb mi mateixa. I agraeixo l’oportunitat de poder redreçar la història.

Diuen que dels errors se n’aprèn. I jo, que me les dono d’empàtica m’he trobat davant del mirall, fent mal a qui més m’estimo. Sé que, com dius, potser mai sabré com de profund és el dolor que fa anys que arrossegues, però prometo fer-ho millor a partir d’ara, amiga.