Truc o castanya

Cua llarga a la parada de castanyes de la plaça Revolució, dilluns passat
Cua llarga a la parada de castanyes de la plaça Revolució, dilluns passat | À.G.P.

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

No cal ser una persona gaire festera per sentir-se a gust amb algunes de les tradicions amb què hem crescut i que, amb més o menys coneixements del seu origen o història, conformen el nostra ideari cultural. Sant Jordi n’és una. Carnestoltes té el seu punt; i la castanyada em pensava que també, però vista la invasió halloweenera d’aquest any en tots els seus formats, això de trobar-nos per fer panellets i una copeta de moscatell ha quedat desfasat. Potser tampoc ajuda el fet que, fa uns anys, venia de gust encendre el foc, o el forn, per torrar castanyes i celebrar la tardor, però ara més aviat tens ganes de fer un bany a la platja i menjar amanides i evitar així la clavada de la llum.  Però no tota la culpa la té el canvi climàtic o la guerra pels recursos naturals.  

Sembla que això de trobar-nos per fer panellets i una copeta de moscatell està desfasat

Alguna cosa passa perquè la gent (molta d'ella adults amb uns quants anys a l'esquena) no tingui cap mena de vergonya per posar-se una capa de dràcula o anar de zombi pels carrers de la ciutat. O celebrar a casa sopars terrorífics, amb teranyines i carabasses a les portes. El  poder de Netflix és imparable. I el business que genera aquest imaginari, també. La Vila tampoc s'escapa de la invasió i els darrers anys ha adoptat tradicions en principi llunyanes però que, viscudes per aquells que s'enyoren de casa, troben punts en comú amb els seus actuals veïns: nit de morts a Perla, Travessia de Sant Antoni, Llibertat o Progrés. Es pot arribar a entendre; coses de la convivència i la festa. Que les criatures truquin a la porta d'un pis d'una comunitat de veïns d'una ciutat de la perifèria per demanar llaminadures al crit de truc o tracte, no.