Sandra Partera, pintura aparentment infantil

'Ets un bitxo' (esquerra) i 'Santa Alegria' (dreta), dibuixos de Sandra Partera
'Ets un bitxo' (esquerra) i 'Santa Alegria' (dreta), dibuixos de Sandra Partera | Sandra Partera

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

La galeria Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9) sol oferir exposicions d’artistes de diferents tendències, però l’actual proposta m’ha sorprès i desconcertat, ja que es tracta d’una pintora que no conec, tot i que ja ha realitzat altres exposicions a Barcelona, concretament a Artevistas Gallery. Es tracta de Sandra Partera (Sabadell, 1979), formada a l’Escola Massana, on va estudiar Arts aplicades i oficis artístics. Combina la pintura, el dibuix, l’escultura i la instal·lació amb la tasca d’educadora de lleure. Des del 2005 que treballa en diferents entitats culturals, participant en festivals i altres esdeveniments de lleure.

L'artista explica que la seva tècnica està “molt propera a la il·lustració i crea diferents personatges infantils"

La seva primera exposició individual va tenir lloc a la Sala Jaume Valor, Barcelona, el 2015. En aquell moment el seu treball es movia entorn de l’abstracció, on predominaven la taca i el color, molt diferent de l’obra actual. Posteriorment va realitzar les sèries Blackboard 1982, Hey/Inner Child i Temps del temps en què s’allunya  progressivament de  la taca -encara que a la sèrie Hey/Inner Child segueixen apareixent taques de colors-.

Ara a l’Atelier es pot contemplar la seva darrera obra que porta com a títol Els nens contents, on fa referència a la seva infantesa (és filla de pastissers). Explica que la seva tècnica està “molt propera a la il·lustració i crea diferents personatges infantils, contents amb el món que els envolta”. Precisament això és el que veiem en les seves teles i a la instal·lació Imaginari perdut, situada en un racó de la galeria que consisteix en un grapat de papers arrugats, doblegats, trencats... plens de gargots pintats i dibuixats escampats per terra, realitzats per l’artista quan era petita i que ha pogut recuperar de casa dels seus pares.

En les seves pintures apareix un personatge infantil, però que s’ha de mirar des de l’actualitat, ja que segons l0artista “la llibertat és un estat mental”. Si observem cadascuna de les obres exposades i les volem analitzar fredament, possiblement no entendrem ben bé quin és el seu significat real. M’explico: és obvi que davant nostre tenim una figura infantil que podria estar feta per qualsevol nen o nena de tres anys, però hem d’anar més enllà del que ens mostra l’artista i pensar que es tracta d’una mena de joc que ens transporta a la infantesa. El que succeeix és que quan observem una tela de dos metres sembla tot molt exagerat. És necessari mostrar un gargot amb uns ulls enormes, dos pels al cap i els dits de mans i peus representats per dues ratlles? Es veu que sí, ja que segons Partera “la infantesa és una etapa relativament curta, però eterna”. Potser aquesta eternitat és la que fa que ens endinsem en aquest món estrany però a la vegada engrescador. En resum, quan contemplem Els nens contents hem de tenir la ment ben oberta, sinó tindrem una decepció.