Jo poso les postres (I)

L'alcalde de Xirivella, Michel Montaner
L'alcalde de Xirivella, Michel Montaner | @MichelMontaner

A finals d'octubre del 2022, els mitjans es van fer ressò de la iniciativa de l'alcalde de Xirivella, el socialista Michel Montaner, difosa en un tuit que diu així: “Jo poso les postres. Vull sopar a casa teva. Vull parlar amb tu i amb la teva família sobre les coses de Xirivella”. Amb aquest bescanvi desigual (jo poso les postres i tu poses el sopar), aquest alcalde socialista es convida a sopar a casa dels seus conciutadans amb un triple objectiu. D'una banda, conèixer, des de la tranquil·litat de casa, les preocupacions, les inquietuds, els problemes les idees i les propostes dels veïns. De l'altra, elaborar el programa electoral “vinculant” per a les properes eleccions municipals a Xirivella. I, finalment, millorar la vida al municipi ja que, per l'alcalde, la política és “una eina per veure la gent feliç” i això només s'aconsegueix si “trepitja el carrer”.

Els talons d'Aquiles del tuit

Els plomes totòlegs, que s'han fet ressò de la iniciativa de l'alcalde de Xirivella, l'han titllat de nova, original i pionera. Tot i això, pobres indocumentats!, no és res de nou, gens original ni pioner. Això ja ho va fer el President de la República Francesa, Valéry Giscard d’Estaing (VGE), durant el primer any del seu únic septeni (1974-1981). En efecte, un cop al mes, VGE va anar a sopar a casa de famílies normals i corrents, segons les seves pròpies paraules, “pour regarder la France au fond des yeux”, és  a dir, veure com respiraven els ciutadans corrents i assegurar-se un futur segon septeni. En una ocasió, fins i tot, va convidar també a esmorzar a l'Elisi els escombriaires que feien el servei a l'avinguda Marigny de París, tocant al Palais de l'Elysée.

Ara bé, aquestes operacions d'enginyeria comunicativa i de màrqueting no van convèncer els francesos i li van donar carbasses, i van triar el socialista François Mitterrand a les presidencials del 1981. Que prengui nota l'alcalde socialista de Xirivella!, ja que li pot sortir el tret per la culata, com a VGE, el proper mes de maig. No es pot enganyar impunement una majoria de votants, una vegada i una altra, com fa la casta política d'alt bressol i de baix llit.

D'altra banda, per justificar la iniciativa, l'alcalde de Xirivella confessa que li agrada trepitjar el carrer, barrejar-se amb la gent i observar i escoltar el pols dels seus conciutadans. Davant d'aquesta confessió, se li podria respondre que ha tingut tota la legislatura per trobar-se amb la ciutadania, per conèixer-ne les inquietuds, les necessitats, els problemes,… i, així, adequar-ne la gestió a les expectatives dels veïns. Però, segons sembla, no ho ha fet, si té necessitat d'anar a omplir-se la panxa a casa dels seus conveïns i aprofitar el comerç lingüístic amb els comensals per elaborar el futur programa electoral per a les municipals.

A més, defineix la política com “l'eina per veure la gent feliç”. Aquesta afirmació és un exemple clar de “la langue de bois” (llenguatge políticament correcte), que pot ser acceptada en teoria i en un món idíl·lic. Al món real, no és certa, és pura xerrameca, és un nou bla-bla-bla dels de la casta política, que queda molt bé als ulls i orelles dels “estimats nens”, segons anomena David Trueba als infantils, desinformats, desarmats i manipulats votants, als quals la casta política els pren els cabells per sistema.

En tercer lloc, segons declaracions als mitjans i com ja hem apuntat, amb aquestes trobades casolanes per sopar, l'alcalde de Xirivella pretén elaborar el seu programa electoral “vinculant” (subratlla l'adjectiu), per a les properes eleccions municipals. El caràcter “vinculant” del futur programa m'ha fet pensar en el comportament habitual dels de la casta política, resumit en aquesta cita del vell professor, Tierno Galván: “les promeses electorals estan per no complir-se”. En efecte, en general, la casta política triada oblida ràpidament totes les promeses, i converteix els seus propis electors en pagans dels desgavells provocats pel gaudi i l'abús del poder, que hem dipositat a les mans, com diu el lema de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, se'ls hauria de dir a tots: “Facta, non verba!!!”.

Finalment, ha llançat al mar de les xarxes socials un ham en forma de hashtag: “#TuOpinionMeImporta”. Amb ell dóna a entendre explícitament que l'opinió i la paraula dels votants són, per ell, llei mosaica. Ara bé, com certifica l'experiència, aquest hashtag ha de ser pura comèdia, a la qual ens té tan acostumats la casta política d'alt bressol o llit baix. Aquest hashtag m'ha fet recordar també el cartell de la primera campanya d'Alberto Carlos Rivera, que es fa dir Albert Rivera. Hi apareix en pilota picada, acompanyat d'unes frases programàtiques molt temptadores: “No ens importa on vas néixer. No ens importa la llengua que parles. No ens importa quina roba vesteixes. Ens importes tu”. Ara bé, amb el pas del temps, hem pogut veure per a qui i cap on remaven Rivera, Arrimadas i els seus nois, tots genuïns arribistes i ionquis del poder: remaven per a ells i en direcció a la Moncloa, seu del Govern d'Espanya.

Manuel I. Cabezas González, doctor en Didactologia de les Llengües i les Cultures