El poder del vençut, un exercici de memòria col·lectiva

El 25-N, per acabar amb la violència contra les dones
El 25-N, per acabar amb la violència contra les dones | Joanna Chichelnitzky

El passat 23 de novembre l’Espai Jove la Fontana va acollir una xerrada sobre punts liles. Aquest debat ens alegra, sobretot quan a la taula participen companyes de col·lectius autogestionats d’altres barris de Barcelona, però quina va ser la nostra sorpresa al veure que Feministes de Gràcia no hi érem convidades. Una xerrada que es feia a la Vila, al barri que va veure néixer el primer punt lila de la ciutat, gràcies a la nostra feina. Parlar de punts liles avui està a l’ordre del dia quan s’organitza un espai d’oci, però al 2014 ningú sabia de què parlàvem.

L'Espai Jove és un bolet, un espai on es consumeixen serveis oferts per tècnics que mai han tingut cap connexió amb el territori on treballen

Fem memòria; el 2014 Feministes de Gràcia vam elaborar el primer Protocol d'agressions masclistes en espais de festa. Tres anys després, la resposta del Districte, en veure que els nostres espais autogestionats donaven mil voltes a qualsevol institucional, va ser convidar-nos a participar de la Taula d'Abordatge de les violències masclistes, reconeixent l’enorme feina que fem per eradicar les violències que patim les dones en l’àmbit d’oci. A dia d’avui encara som part d’aquesta taula, l’única de la ciutat on participa un col·lectiu feminista i seguim allà tensant la corda quan s’intenta retrocedir i recolzant cada avanç que es fa.

Però, per què no estàvem convidades a una xerrada sobre l’autogestió de punts liles a la nostra Vila? Té una raó de ser, i el lloc on es fa l’acte ens pot donar la resposta.

Entre el 2006 i 2007 l’Ajuntament va aprovar fer un Espai Jove a cada Districte. En saber-ho l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu Popular de Vallcarca i 7 caus i esplais van crear la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG) que defensava un model de Casal per a les Joves de Gràcia, no de Barcelona, sense ingerència de partits i gestionat per entitats juvenils de Gràcia. El Districte, però, volia que fos seu del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) amb gestió compartida entre Districte, CJB i entitats gracienques, a la qual cosa la PEJG s’oposava. L’Ajuntament no va escoltar mai les reivindicacions.

Després d’anys de lluites, al febrer de 2009 obria l’Espai Jove la Fontana. Paral·lelament va sortir el concurs públic de gestió. La PEJG va presentar un projecte de gestió ciutadana per evitar la mercantilització. Tot i així, el Districte va ignorar la proposta i va donar-la a l’empresa Iniciatives i Programes SL. propietat d’un militant del PSC i investigada per la fiscalia anticorrupció. Davant d’això, la Plataforma es va plantar i va recollir 2.900 firmes de veïnes reclamant l’autogestió. També es va acampar a la Plaça de la Vila esperant una resposta que va arribar a les poques hores: no a la gestió i acusació a la PEJG de fer xantatge. I una cosa més: van enviar la policia a buidar de forma violenta la Plaça.

Després de lluites i xocs amb les gestores de l’Espai Jove, membres d’entitats de la PEJG juntament amb altres agents de la Vila van optar per ocupar el local que fou el primer Casal Popular Tres Lliris.

Diuen que la memòria és el poder del vençut, i nosaltres no oblidem el que fa 15 anys que el jovent de Gràcia denuncia: l’Espai Jove és un bolet, un espai on es consumeixen serveis oferts per tècnics de tota mena que mai han tingut cap connexió amb el territori on treballen. El fet de no tenir-nos en compte a l’hora de preparar aquesta taula és una evidència més. Sigui com sigui, Feministes de Gràcia, com a hereves d’aquesta lluita, reivindiquem la història de la Vila, perquè és una construcció col·lectiva que no es pot invisibilitzar.

Feministes de Gràcia